La llegenda afirma que al principi dels temps hi havia una llengua original de la qual perviuen ruïnes en la llengua que avui parlam.El millor exemple és l'arrel indoeuropea "st", que trobam a paraules com estar, existir o stop, que ve a significar quelcom com estar dret, inamovible o estable.
Vull pensar que cada paraula que dic, escric, llegesc o escolt amaga significats secrets, vull pensar que cada paraula és un mapa del tresor, que cada paraula és abracadabra o que amaga la recepta secreta de la pedra filosofal.
Això converteix cada paraula en una Matrioxka infinita.
Cada frase en un Big Bang!
***
Què hi ha darrera les paraules?
Renous
Que hi ha darrera els renous?
10 comentaris:
Acció.
Tempus fugit!
Ais que em sembla que m'hauràs d'explicar el significat d'aquest "renous"...
Ventana sobre la palabra III
En lengua guaraní, ñe'~e significa "palabra" y también significa "alma".
Creen los indios guaraníes que quienes mienten la palabra, o la dilapidan, son traidores del alma.
Eduardo Galeano.
me n'oblidava, la foto: boníssima.
Explicar-te els renous?
Si ho fes mai hagués escrit aquest post.
Els guaranís han conservat l'orella per Escoltar.
Paraules enteses com un mantra.
M'agrada la idea que el so pugui reprogramar el pensament, canviar les coses.
Hi havia un llibre- tonto- de la Matilde Asensi que parlava d'això.
Encara que ella ho banalitzés fins convertir el que tu dius en l'argument d'una novel·la d'aventures tipus Indiana Jones.
Distreta, en qualsevol cas.
M'agrada més la idea de les Matrioxques.
paraules que maguen paraules i significats diversso en el seu interior.
Que varien en funció de l'idioma.
Aquests matisos que es perden o es guanyen quan canviem de llengua.
Darrera les paraules hi ha sentit, hi ha sentiment.
Darrera els renous hi ha silenci, records, dejavou, emocions, i, dins el silenci hi ha renou, hi ha batec, i també hi ha sentiment.
Un renou es percebut per un o varis sentits (l'oida -so-, el tacte -vibració-, la vista -moviment-)i els sentits generen sentiments, emocions.
Ido, potser darrera els renous i les paraules hi ha sentiments!
Salut i molts d'anys!
EQMEVD: Hi ha matisos que perdem sense canviar de llengua. No?
Marga: Aquesta conversa me sona. :) Benvinguda i gràcies per comentar!
Cada frase en un Big Bang!
Ahhhh...m'agrada això que dius. M'agrada molt. Si, vull pensar que és així. Cada paraula du dins seu la llavor de la destrucció i de la creació.
Bon any nou, Jaqme!
Hola Jaqme, em dic Cristian i he descobert el teu blog arran de cercar algun 'retrat' de Julien Sorel. El teu blog m'agrada molt, i a més el primer que trobo és que titules amb White Winter Hymnal. Et passo el link a un post del meu blog on reprodueixo una cançó dels Fleet Foxes que segurament coneixes:
http://teoriadeliceberg.blogspot.com/2008/12/white-winter-hymnal.html
El meu és un blog literari per distreure'm, potser t'interessa. A l'últim post m'he pres la llibertat d'afegir el teu retrat de Julien Sorel i un link que adreça al teu blog. Si vols, ho trec.
Vagi tot bé,
Cristian.
escriure es fer-se teves les paraules, si això les converteix en un big bang, llavors genial!
Publica un comentari a l'entrada