Ignoreland

Quan tinc un plat de menjar al davant, o bé una beguda, darrerament me ve al cap el pensar en els kilòmetres que han recorregut abans d'arribar a la meva taula.

Faig la llista d'un dia normal com avui: El cafè colombià del cafè amb llet ha recorregut un mínim de 7.000 kilòmetres. La llet, en tetra brik, prové del nord de la península, per tant posem que ha fet més de 300 kilòmetres. Per menjar, un pamboli. Investig d'on prové la farina del pa. És importada de la península: faig la mitjana: 300 kilòmetres. El llevat, ho desconec, i no el comptaré. L'oli és català: 266 kilòmetres. La sal, de Torrevella: 380 kilòmetres. Les tomàtigues de ramallet, del municipi (per cert, boníssimes).
A mitjan matí encara tenia son i per espabilar-me he begut una cola light, que supòs que han enllaunat a la central de Palma: 70 kilòmetres.
He dinat de bacallà amb patates. Aquestes darreres han viatjat des d'un hort proper a casa, així que no han fet més de 3 kilòmetres. El bacallà prové d'alguna part de l'Atlàntic. Posem el mínim: 1.500 kilòmetres. De fruita una mandarina d'aquí prop i un plàtan de Canàries: 2.000 kilòmetres si han viatjat en línia recta. Durant el capvespre he begut aigua embotellada de Lanjaron: 650 kilòmetres. El sopar ha estat autòcton, és a dir porquim pur: Quelitas amb llangonissa i paté. Les Quelis, com que provenen d'Inca, han fet 49 kilòmetres. El paté i la llangonissa la fan els mateixos propietaris d'una botiga del poble (molt recomanable) que acab de descobrir, per tant no han fet més de 2 kilòmetres. Per beure quedava un cul d'una botella de vi negre de la Rioja: 500 kilòmetres.

Només el que avui he menjat ha recorregut un total de 13.020 kilòmetres per terra, mar i aire abans d'arribar a la meva boca.
Com que aquest aliment no ha arribat sol, sinó que ho ha fet a través de vehicles a motor, aquests kilòmetres signifiquen alguns kilos de CO2 llançats a l'atmosfera.
Si me multiplic pel milió d'habitants que hi ha a les Balears i el sum al total recorregut pels aliments que tots els illencs ens hem menjat només avui i tenim un resultat de 13.020.000.000 kilòmetres recorreguts pels aliments mundials abans d'arribar a la nostra taula.
Si de mitjana, un avió de càrrega llança a l'atmósfera uns 0'13 kilos de CO2 per kilòmetre recorregut seriem responsables directes de que cada dia es llançassin a l'atmósfera 1.692.600 tones de CO2. Afortunadament hi ha aliments que arriben via aèria i n'hi ha que ho fan per mar. La carretera és intrailla. Així "només" devem suposar un milió de tones de CO2 diàries només en aliments.

Deixant de banda el que diu el seu cosí, el món s'escalfa.
Bromes apart.
Serà el planeta que ens canviarà amb una òstia o serem nosaltres mateixos els que ho farem amb el sentit comú?

En fi, illes com aquestes (o persones com jo) som insostenibles.

Alerta.
La foto és un spoiler.

***

Actualització (31/01/09): Seguiu aquest enllaç, que us conduirà un l'excel·lent article de Mateu Morro (que parla sobre la necessitat de consumir productes locals), al Diari Balears.

Darts of pleasure

Estreno l'any del búfal posant-me la vacuna del tètans.
Feia molt que se m'havia passat anar-hi.
M'han dit que a aquest país encara existia i que alguna gent mor cada any.
No hi he de tornar fins d'aquí 3650 dies.

Vet aquí un post útil.

Blue Ridge Mountains

Hi ha quelcom original.
A l'inici.
Parlam de música, de novel·les, de la Sèrie, d'això o allò que fan altres, que fan ells, o tu o jo.
Ens allunyam del que hi havia abans que tota la humanitat es posés d'acord en "fer" i parlar d'allò.

Hem estratificat la realitat i hem fugit de la Veritat.

Falta la resposta a què hi ha en l'origen?
De què parlaven els primers homes?
De caçar, de l'origen, de cobrir les primeres necessitats?

Es diu que quan l'home va tenir totes les (primeres) necessitats cobertes aleshores va néixer la filosofia.
Però sense necessitats cobertes ja era allà.
És el que opín.

És mirar els estels i trobar-se petit.
O inmens o infinit.

És, en definitiva, aixecar el cap contra el cel.

Tiger Mountain Peasant Song

Siguis on siguis i es tracti d'allò que es tracti,
sempre es tracta d'allò mateix:
De la lluita de l'home contra la Muntanya.

I en aquesta lluita sempre
hi ha un Camí millor.

L'Atlàntida a Mola TV

Mai us he parlat d'ella, però tinc una tia organista que viu amb un capellà i amb sa mare d'aquest.
I no, no són parella.
La història és llarga (i friki) i no vull entrar en detalls.
Des de que ha fet un curs d'Internet a l'escola d'adults del seu poble darrerament es passa el dia (i part de les nits) connectada al Messenger, a l'Skype i llegint blogs. He de dir també que sovint me reenvia spam (un altre curs li ha permès aprendre anglès) mentre me fa publicitat de fantàstics Rolex falsos. Es llegeix tota la publicitat que se li cola al correu, diu que li interessa, que troba ofertes interessants.
Però la història no acaba aquí.
Ella, la Senyora M., que coneix l'existència del blog del seu nebot, avui m'ha enviat un correu sorprenent:

"A un programa de tv catalana llegeixen el teu blog referent a marcel cranc...

mira cap al final del video? (aquí hi anava l'enllaç que trobau al cap d'aquest post)

vendràs a sapobla?"

En el vídeo llegeixen fil per randa, el meu post.

Gràcies tia, per l'enllaç.
A canvi et regalaré el darrer disc de Marcel Cranc, a veure si t'agrada (això si no el t'has descarregat ja!)
Per cert, aprofit per dir-te que sí, que vindré a fer-te una visita a Sa Pobla.
Fes bondat i no passis tantes hores davant l'ordinador (maldecaps em dona el que mires!).

I també gràcies a vosaltres, Mola TV!

I saved the world today

Això va de veres.
Els polítics callen davant l'evidència.
La crisi serà CRISI i això només és la punta de l'iceberg.
Darrera la decadència de totes les grans civilitzacions hi ha hagut col·lapses mediambientals.
Som el sisè meteorit.

I ara deixo de cantar la sibil·la per ser eco d'una notícia:
El millor especialista en climatologia del món, Jim Hansen, que actualment treballa a la NASA, es va trobar amb Superman. El científic va ser directe i rotund.
-President, té quatre anys per salvar el món.

Després li va demanar que els USA prenguessin la iniciativa per evitar la major crisi que la humanitat (i la biodiversitat) hagin conegut mai.

Desconec la resposta de Superman, però esper que se posi la capa.

Boinc

Sovint vaig pel carrer i pens alguna cosa i em dic, ep, hauria de fer un post que xerràs d'això. Però la pantalla i les infinites possibilitats d'Internet sovint me bloquegen.
Intentar posar les paraules clares.
A veure.
M'he baixat un programa per col·laborar en línia amb diferents projectes.
El programa es posa en marxa en forma de salvapantalles, és a a dir quan un no fa servir l'ordinador o quan es descarrega música.
Es diu BOINC, i en ell cadascú s'adhereix a un projecte que contribueix a diferents recerques filosòfiques científiques.
Aquests projectes neixen davant la necessitat d'analitzar milions de dades. I per això necessiten posar a treballar milers d'ordinadors en línia. Un d'ells, el teu.
Hi ha diferents projectes als que ens podem subscriure.
De moment jo he distribuït el temps lliure del meu ordinador entre tres projectes: el SETI (de recerca de vida extraterrestre --pel canvi en la consciència humana que el Contacte podria suposar--), el Climate Prediction (d'investigació sobre el canvi climàtic --què hi puc fer? me fa ràbia com estam maltractant a la Natura--), i el Rossetta (de recerca en la predicció de l'estructura de les proteïnes amb la qual cosa es podria donar solució definitiva a moltes malalties que a l'actualitat no en tenen --obvi, contra el dolor--).
Però no només hi ha aquests projectes.
Quan us doneu d'alta en el BOINC (confio en que així ho fareu) podeu triar el projecte o projectes que més us interessi col·laborar.

***

Crec que el feed d'aquest blog, que aïllava encara més aquesta illa que s'enfonsa, està arreglat.
A partir d'ara, tots els milers de persones que estau/estan subscrites (i que cada vegada que me veuen pel carrer m'aturen pregant-me que escrigui sobre un tema o un altre), rebreu l'actualització al moment.

***

M'han pujat nota en el Page Rank.
I aquest fet, per jo, és més important que no tenir una estrella Michelín.
Gràcies, tu.

***

En la darrera setmana estic completament obsessionat en dues coses.
La primera és Frida Kahlo.
La història darrera la seva obra m'ha atrapat com un peix a una xarxa.
I no vull escapar.
L'altre és el darrer disc (que també és el primer) dels Fleet Foxes.
Avui vespre, al costat del fogueró, proposaré, al manco un pic, cantar tots junts el White Winter Hymnal.
M'enviaran a la merda i m'aniré a dormir.

White Winter Hymnal

La llegenda afirma que al principi dels temps hi havia una llengua original de la qual perviuen ruïnes en la llengua que avui parlam.
El millor exemple és l'arrel indoeuropea "st", que trobam a paraules com estar, existir o stop, que ve a significar quelcom com estar dret, inamovible o estable.

Vull pensar que cada paraula que dic, escric, llegesc o escolt amaga significats secrets, vull pensar que cada paraula és un mapa del tresor, que cada paraula és abracadabra o que amaga la recepta secreta de la pedra filosofal.

Això converteix cada paraula en una Matrioxka infinita.
Cada frase en un Big Bang!

***

Què hi ha darrera les paraules?
Renous
Que hi ha darrera els renous?