Forever ago

Volem una vida normal, sense grans espants, sense sorpreses.
Treballam per poder aconseguir (o assolir) això o allò.
Viatjam algun cop l'any.
La vida en un loop i sentir-nos segurs.
Els turistes del vídeo són la nostra metàfora.
"No ens tragueu del que planificam, ni ens espanteu..."
Després de dilluns, ja arriba el cap de setmana.
I així un cap de setmana darrera un altre.
I després alguns anys.
Fins que (pot ser) arriba quelcom que canvia per un temps les nostres vides:
Un fill, començar o rompre un amor, la loteria, una mort, una bona oferta de feina o jo que sé.

Hi ha gent que espera sovint un canvi que mai arriba.
I si arriba no és el canvi que volies.

El que canta en aquest vídeo va perdre de cop algunes coses importants de la seva vida.
I va decidir traslladar-se a viure a una barraca d'un bosc de Wisconsin.
I va romandre allà tres mesos intentant curar-se d'una greu malaltia (i de més coses) amb la seva guitarra i amb capítols de Doctor en Alaska.

En aquell hivern Bon Iver va composar una obra mestra.

Quan es va publicar l'àlbum la gran majoria de revistes especialitzades van ser unànimes: estaven davant d'un dels millors àlbums de l'any 2008.

I hi estic d'acord.

Els turistes escapen sovint de la bellesa.

On Macbeth

Eluana Englaro ha mort i he pensat en aquell llunyà dia de 1992 en que va tenir l'accident que l'havia de deixar en coma fins avui.
He pensat en l'escena que obre Macbeth, de Shakespeare, quan les bruixes li mostren el panorama d'un futur amb el qual a partir d'aquell moment s'obsessiona i lluita i pateix. I que tanmateix, irremeiablement, s'haurà de complir.

Eluana no és Macbeth però hi ha paralelismes.

Si al 1990 hi hagués hagut una conversa entre Eluana i les tres bruixes d'Escòcia, hagués estat la següent:

TRONS. ROQUES. BOIRA.
ENTREN LES TRES BRUIXES.
POC DESPRÉS ENTRA ELUANA.

Eluana.- Un dia tan lleig i bell mai he vist.
Bruixa 1.- Eluana! Arribarà el dia en que el món sencer parlarà de tu.
Eluana.- Qui sou?
Bruixa 2.- Arribarà el dia en que mantindras una lluita aferrissada a favor de la dignitat humana.
Eluana.- Per què em deis això?
Bruixa 3.- Provocaràs un gran debat social a Europa sencera i faràs trontollar el Parlament del teu país.
Eulana.- Però per què? A causa de què? Què hauré de fer per a què això ocorri?
Bruixa 1.- Res.
Bruixa 2.- Viure.
Bruixa 3.- Morir.

LES BRUIXES DESAPAREIXEN.

Hi ha paradoxes, i una de les més grans l'acabam de viure amb el cas d'Eluana.
És la primera vegada que per dur a terme un canvi de paradigma en el pensament occidental la seva principal protagonista no ha parlat, no ha actuat, no ha fet ni anat.
Ha estat allà en el moment oportú.
I Eluana hi ha estat dues vegades:
La primera, tràgica. La segona no sé com definir-la.
El dia del seu accident, i avui.