Amsterdam. Quadern 2.

Amsterdam va ser construïda sobre una albufera.
Els que aquí s'hi establiren no eren agricultors, sinó pescadors.

Hi ha algunes cases tortes.
Estan construïdes sobre pilars de fustes que amb el temps es van anar enfonsant dins l'arena del fons o podrint.

Pòlder és un sistema d'equilibris.
Perquè una casa o una societat es mantingui sòlida i estable, tots els seus pilars han d'estar equilibrats.
Cap pilar es pot enfonsar més que un altre, i tots han de ser sòlids.
Si no és així, la casa primer es torçarà, i segon, s'enfonsarà.
En la societat i en la política ha de funcionar de la mateixa manera.
Els polders són sistemes d'equilibris.

Si, per posar un exemple, un partit polític radicalitza el seu missatge, això és una falta de responsabilitat per part seva, un símptoma de que la casa pot estar en perill, ja que el seu total patirà a causa de la pèrdua d'estabilitat.
Anar alerta, saber comunicar les coses sempre.
Molt.
Explicar per quès.

Hi ha unes bases clares en el sistema de pòlders, en la qual tots poden dir allò que pensen amb el respecte dels altres.

Equilibris.

***

M'aplico el sistema de pòlders.
Hi ha pilars més enfonsats que altres.
La casa és completament torta.

Som la torre de Pisa.

***

Passejo pels carrers davall la pluja.
És de nit i hi ha finestres il·luminades.
La vida domèstica és pública perquè no hi ha persianes que els amaguin.
Sé com viuen els meus veïnats.
A quina hora cuinen, quants són, quin horari de feina tenen, com tenen decorada la casa...

Algunes hipòtesis:
La primera: El llum del dia és dèbil i si hi hagués persianes encara ho seria més.
La segona: Què importa el que pensi el veí del que faig dins casa meva?

***

Al meu poble, a l'illa, no hi ha llibreries.
Només algunes papereries que també fan de quiosc.
Si demanes un llibre es torba tres mesos en arribar.
Hi ha ferreteries, bars, una o dues botigues de roba estantissa, i perruqueries que s'omplen de madones els divendres i dissabtes, i prou.
Al poble hi ha un home que escriu llibres, i per això és un incomprès.
Un dia ell ho va dir: "En aquest poble la incultura interessa".
I és així.
Jo també ho crec, o crec que ha estat així massa anys.
Pensar a lluitar per canviar això.

A Amsterdam no només hi ha un munt de llibreries, sinó que la seva evolució (i alguna cosa hi deu tenir el sistema de pòlders) les ha conduïdes a especialitzar-se.
No hi ha llibreries com les que coneixem habitualment (i si hi són no les veig), sinó que cada un té llibres d'una sola temàtica.
Hi ha llibreries especialitzades en llibres de viatges, de poesia, de novel·la holandesa i internacional, llibreries d'assaigs de filosofia, i tantes altres.

I no només això.
Molts d'aquests comerços tenen, al fons, al costat de la finestra, dues taules de fusta vella, i una cafetera, perquè si tens ganes de fullejar ho puguis fer a gust i amb el temps que un hauria de dedicar a aquestes tasques.

Me fa molta enveja.
Vull tenir una llibreria especialitzada amb un pseudocafè al costat de la finestra i una bici per anar des de casa a la feina.

***

El clima no és fred.
És hostil.

Aquesta és l'explicació real al per què tots els interiors són tan-tan-tan acollidors.
Tot té la mida justa de llum.

***

Què fa que un país tan petit com Holanda, envoltat del Regne Unit, França i Alemanya sigui un estat o un país reconegut oficialment pel món sencer, i nosaltres no?
Què ens diferencia?

***

Els 31 anys han arribat.
Què passa quan el temps t'empeny cap a una imatge amb la que no t'identifiques?

Amsterdam. Quadern 1.

Ser a Amsterdam és ser Amsterdam.

***

Pens molt seriosament en renunciar a la religió que em van donar sense que jo ho demanés.

La llibertat holandesa que es respira en tots els àmbits.
Ens duen més de 100 anys d'avantatge en l'assignatura de la civilització i el coneixement i la llibertat en tots els àmbits.

A les zones on el catolicisme va penetrar amb més força, el coneixement no va incidir en el poble.
El catolicisme va convertir a la major part dels nostres avantpassats en xais que només podien saber allò que l'Església deixava saber. Tot el coneixement que no passava per la seva manipulació, era pecaminós. Molts varen morir cremats i torturats per investigar, per conèixer, per saber, i per voler que el poble sabés.
El coneixement, en aquest sud europeu, ha estat manipulat, controlat i gestionat per les esferes eclesiàstiques durant segles. Ens han ficat la por fins al moll dels óssos. Por a la pròpia voluntat, por al plaer i por a la llibertat.
La diferència entre el sud d'Amèrica i la del Nord, amb Canadà i Quebec inclosos, rau en el fet que els colonitzadors del sud sembraren esglésies, i els del nord, universitats. Com en la resta d'Europa. Aquest sud. Itàlia va ser salvada per artistes en el renaixement, a diferència d'aquí que encara hi perdurava la inquisició espanyola.
Vull renunciar al catolicisme.
Em plantejo molt seriosament apostatar.
No vull pertànyer a una religió de la qual el seu fundador renegaria.
I que, a més, ha castigat amb la repressió als seus creients.
I que, a més, perseguiren, apallissaren, torturaren o mataren a bona part dels que no tenien la mateixa creença que ells. Entre aquests tota la meva branca xueta.

Avui vespre hi he somniat.
Lis deia que vull apostatar a familiars ja morts, que tenien una profunda creença en la religió catòlica.
Alguns d'ells abaixaven el cap.
Ha sonat el despertador.

***

En una diferència de 300 anys, a la mateixa illa d'edificis, hi van viure dues persones que van canviar tot el món: Descartes i Anne Frank.
Com s'explica això?

***

Les coes de turistes i les seves converses davant la casa-museu de Rembrandt.
Em demano per què s'hi va apart de per refugiar-se del fred que fa al carrer?

Conversa sentida dins la casa del pintor:

"-Y este quien es? El que pintava gordas?"

Si trobessim un Rembrandt original, inèdit i sense signatura, a un mercadet qualsevol, quants el comprarien? Com sabem el què és la bellesa?

Què diferència la bellesa de la moda?

***

La gran quantitat d'informació a la nostra era ens manté desbordats. No veim l'aura de l'obra original. Som cegs a ella.
Mantenir-se desbordat és el gran esport de la nostra època.
I serà així mentre hi hagi electricitat.

Quin és el límit de la nostra memòria?
4 Gigas?

***

A sobre de la casa de Spinoza hi van construir una església catòlica.
Pocs metres més enllà, hi van fer la Sinagoga Portuguesa, al seu moment la més gran d'Europa.
I als anys 70 varen acabar de tirar abaix la resta de cases medievals perquè hi havia de passar el metro.
Un filòsof, a diferència d'un pintor, no genera interès perquè no genera diners perquè no genera museus.

***

Interminables coes de turistes davant el Museu Van Gogh i la Casa Anne Frank.
El patiment humà genera interès.

I amspinoza

Darrera les passes del filòsof.
Tot és en tot si hi ha natura.
Si hi ha natura, que n'hi ha, hi ha Déu.
Un Déu indiferent, que creix tant com decreix i no és tanca dins conceptes abstractes.
No hi bondat ni maldat.

No fa falta afegir res més.

La solució ja la va donar i va tancar la porta per sempre més als caducs debats sobre l'existència d'un Déu humanitzat que havien sobreviscut al Renaixement: "Déu és la Natura" (o "Deus sive Natura" en VO).
Amb aquesta frase va acabar amb el Déu judeo-cristià dos segles abans de Nietzsche.
I a més va sobreviure a un atemptat.

El moviment ecologista comença amb ell.
Allà, als voltants de 1670.
A Amsterdam.

Because

No és una queixa.
La feina o el treball amb el que un es guanya la vida ha de ser quelcom amb el que un hi gaudeixi molt.
Si no, no és feina.
En quin moment de la història varem decidir deixar de ser esclaus?

***

Hi ha arbres i hi ha primaveres.
Hi ha llavors contra el vent.
La natura no m'ha triat a jo per fer futur.

***

La tercera temporada de "Mujeres Desesperadas" m'agrada menys que les dues anteriors.
De totes maneres en el capítol d'ahir, el 7, vaig plorar el suficient pq s'enriguessin de mi.
No m'agraden les sèries en les que no m'identific amb cap personatge.
Si a Lost sóc en Desmond, a les Mujeres sóc na Lynette, però també en Tom.
I tot el que hi ha el mig.
Pizzeria inclosa.

***

Visc a un lloc on la natura està dividida.
Hi ha natura terrestre i natura submarina.
Quan miro el mar, i avui ho he fet durant més de quatre hores, no veig la vida que hi ha abaix.
I no és que s'amagui.
El mar és com el que ens envolta, també persones properes.
També persones llunyanes.
També coses.
Si no ens hi capbussam només hi ha superfície.
I tot és la mar.

***

Tot és simbòlic i metafòric.
Tot significa pel personatge però també per la persona.
La llauna Campbells, la de Warhol, és el perfecte retrat de l'home contemporani:
Imatge per fora, disfressa i màscara, i per dins sopa pre-fabricada de diferents sabors, olors i colors.
També un paisatge té significat.
Vull que dir que sobretot els paisatges parlen de cada un d'aquells que envolten.
"El cel protector" de Paul Bowles, però també de Bertolucci.
"Paris, Texas" de Wim Wenders.
Però també quasi tots els racons d'aquesta illa.
Un desert no és només un desert, i la tomba de Robert Graves no és només la tomba de Robert Graves a Deià. Aixeques el cap i la Devesa Blanca t'observa, significant més que el que és.
Un espai geogràfic és un poema.
I té més significat del que ens pensam.
La muntanya màgica.
La muntanya és l'espai sagrat.

Cloud over me

Fa dos dies que no em rento.
No hi ha res que sigui normal.
Normal és allò que fan la majoria de les persones.
Però no hi ha dues persones que es comportin igual.

Hi ha un nigul damunt jo del qual no vull parlar.
El doctor Freud diria que només pretenc cridar l'atenció.

Penso massa amb Alex Supertramp.
No per la peli, sinó pel llibre.

Hi haurà posts que -quan em faci adult- hauré d'esborrar.

Protesta

Quan vegis una injustícia o un problema

NO CALLIS