Aquí i ara!

Búdica

El fet d'assolir un desig conté en ell mateix la seva pèrdua.
Tenir una cosa suposa, que prest o tard, la perdràs.
Desig assolit com una situació passatgera. D'un sol moment.
Com el gol de Belletti a la final de París.
Des del moment que ho tens ho comences a perdre.
La vida com a lluita cega entre l'assoliment de desitjos i les seves pèrdues.

Falta trobar un lloc intermig.
Un sagrat equilibri.
Buda ho sabia.

Nota a Búdica

Voldria no desitjar massa coses (poques o cap).
Viure tal qual, sense enramellaments decoratius, sense excessos.

D'aquí res tindré 30 anys.

Happy day

Al matí tinc son
també de nit
un dia qualsevol
així—sense espants
ni morts
propers

Avui
he estat feliç.

Qualsevol ciutat, ara.

Un dia la humanitat va decidir apilar capses de sabates per viure-hi a dins.
Eren de pedra.
Va ser una manera de portar la cova al lloc elegit.
De dur la muntanya a Mahoma.
La casa.
Un racó.
Un refugi.
Mirant els grans blocs de pisos a les ciutats una ansietat m'immobilitza.
Els blocs de pisos com a filosofia & antropologia.
Parlen del que som. Ho expliquen.
M'observo en el reflex del vidre del mostrador d'un Zara.
Som qualsevol.
Som qualsevols.

Un home és tots els homes.
Però això ja ho va dir Borges.

Són la 01:36 de la nit.
El veinat —un vidu de 78 anys— ha d'escoltar els crits de la seva única filla, una yonqui de 32 anys. Li demana doblers.
Ell li explica que no en té. Li demani que es curi, que cerqui feina.
Ella crida i insulta sense sentit.
Sento un nadó plorar.
Jo no hi puc fer res. En aparença no és el meu problema.
Però no puc dormir.
Això és avui i ara a Barcelona.
Sé que avui passarà el mateix a Nova York, Ciutat de Mèxic i Estocolm.
Una ciutat és qualsevol ciutat.

I qualsevol dels nostres grans problemes
ja els ha resolt algú altre.

Jaqme

Canviar el (nostre petit) Món

Més de 50.000
hi creim!

PROU!

Abans d'aquesta legislatura jo era apolític.
Després d'ella ja no ho som.
Després de veure com un partit polític, el que està actualment en el Govern Balear, el Partido Popular, ha arrasat amb llengua i Natura i s'ha llevat la màscara per mostrar la seva ànima fosca i pèrfida, ja no puc restar de braços creuats.
El PP obliga a actuar.
Va convertir a milions de persones sense ideologia en pacifistes d'esquerres durant la guerra d'Iraq.
A Balears ha convertit en ecologistes i catalanistes a molts milers més durant els quatre darrers anys.
Me fa molta pena el que ens hem deixat fer durant aquests anys.
Me fa molta de pena que ens costi tant moure-nos per dir el que pensam.
No sé si no actuam per por o bé per immaduresa democràtica.
Deu ser quelcom entremig.
El fet és que dia 17, a les 18:00 seré a la Plaça d'Espanya.
Diré prou a moltes coses.
Diré prou a aniquilar a la Natura.
També diré prou a aniquilar i perseguir la llengua que estim, i amb la qual intent entendre el món.
Diré prou a un govern balear que vol ser més d'allà que d'aquí i que actua amb polítiques colonials.

En fi.
Diré prou.
I Prou.

La Vida Feliç

La ciutat o una volta pel mercat electropop:

Imatges dels clients que han assolit la felicitat promesa en anuncis de publicitat. Són els q veig en els anuncis i sofàs d'Starbucks, Ikea, Microsoft, Nokia...
Què tenen les fotografies dels enllaços? De què riuen?
"Compra això i seràs tan feliç com les imatges que veus. Sí, tu. La publicitat es dirigeix a tu. No a tots".

Sempre que vaig a Ikea me passa el mateix:
Veig llocs on me fan creure que podria ser feliç.
Ergo em deprimesc pq sé que tan de bo fos tan fàcil assolir-la.
El món està ple d'idiotes que treballen per a multinacionals l'única idea dels quals ha estat mostrar-nos imatges de la vida feliç per fer-nos creure que necessitam o desitjam (ens hi va la vida feliç) un objecte del qual en podem prescindir. No són publicistes, sinó fotògrafs de maniquins.
Quan entro al Fnac ho faig amb la idea de comprar una cosa concreta.
Observo les imatges que m'ametrallen des de cada racó.
Em convencen. Em convenço de que si no aconseguesc un Ipod Nano seré un imbècil.
Veig imatges de la publicitat dels telèfons mòbil, en vull un i l'altre.
I després el de sempre.
No compro res i amb una estranya sensació situada entre l'alleujament i l'ansietat, surto amb el cap baix (ara som petit i dissimulat) entre el magma que formau.

Evitant trepitjar les Rambles m'escolo pel Raval. Què et passa Jaqme? Tems la felicitat?

Poc després Dreyer em donarà la resposta:
El que temo és l'engany.

Telegrama des de Barcelona

Benvolguda Atlàntida stop Som de nou a Barcelona stop hem devorat cultura en un sol dia stop li he fet una foto com en un Hammershoi al mateix CCCB stop de cada dia és més guapa stop o m'agrada més stop el fet és que vull gaudir de cada segon pq sé que la felicitat sempre és tan fràgil stop no vull tenir por a la pèrdua de la felicitat quan em sent feliç stop he escrit una nota a la sortida de l'exposició stop després llibreries & llibres stop Si hagués tingut una biblioteca com la de la facultat de filosofia hagués aprovat les opos segur però si hagués tingut Barcelona aprop hagués suspès stop per tant hagués suspès stop com sempre (diga'm tòpic) Gaudí em matà stop per primera vegada en la vida hem entrat dins la casa Batlló stop fa riure=reim stop si jo hagués estat Déu Gaudí hauria estat una de les poques persones a les que li hagués atorgat la vida (física i mental) eterna stop amb ell ho tenc clar stop amb els altres m'ho he de rumiar stop Hem llegit la portada dels diaris i de seguida pens Rajoy imbècil stop ens fixam amb les cares de la gent de la manifa a les portades stop tots tenen més de seixanta anys stop el país veïnat té futur stop parlam de la possibilitat d'un cop d'estat per part d'aquesta gent stop un home parla de la llei del karma a la taula del costat stop no sé que en diria en Gadamer d'això stop una aferrada Jaqme

Tot excepte la taronja.

-Què hi veu en aquesta imatge, Jaqme? —demanà el doctor Freud al seu pacient mentre mostrava la fotografia d'una taronja de forma rara que aguantava entre els seus prims dits.

El pacient, endormiscat, va entreobrir els ulls i va veure la fotografia que havia fet el passat gener.

-Vaig agafar aquesta fruita per la seva forma. Em va fer gràcia i la vaig mostrar a alguns amics. Alguns d'ells hi veieren clarament Txernòbil—va contestar el pacient.
-I tu hi veus el mateix?—va inquirir l'eminent doctor.
-Dos amics homes i tres dones hi van veure un membre masculí complet, és a dir, amb testicles inclosos —digué el pacient.
-El fet que escriguis un blog podria ser símptoma d'un ego enmalaltit —va anunciar l'eminència pentinant-se la barba amb les mans—.
-És el que jo pens —va completar el pacient.

El doctor va tornar a mostrar la fotografia.

-Perdoni la interrupció. Què hi veu aquí? —va insistir el doctor Freud.
-Un nas. Pot ser el de mon pare. O el meu quan jo tengui la seva edat.

Un silenci llarg es va instalar a la sala. Era pràcticament l'hora de marxar.

-Estimat Jaqme, tot és susceptible de ser analitzat —va dir l'eminent psicòleg.
-Ho sé, doctor, però ¿com podem analitzar allò que cada dia és més lluny?
-El meu consell és que investigui les seves arrels jueves, o xuetes, i després torni.
-Circumcidat?
-Vet aquí el problema: vostè no torna a la religió dels seus avantpassats jueus perquè no vol fer patir la seva virilitat, veritat?—va demanar el doctor Freud mirant als ulls al seu pacient, el qual poc abans s'havia incorporat d'un bot de la chaise long.

Hores després, mentre creuava a peu contra una forta ventada i entre la neu, el pont d'Alexander, en Jaqme va pensar en les màgiques raons que provocaven que la gent hi ves en aquella imatge de tot, excepte el que era.
És a dir de tot excepte la taronja.


Extret de la novel·la "L'ombra del jueu", de Joseph K.