Postsecret

Tinc un secret:
M'agrada la bellesa dramàtica d'un blog.

Tripalium

El pas del temps és la única cosa que genera treball.
Si el temps no passés les coses no s'espanyarien, els nins no naixerien, les coses no es podririen.
Si no volguessim vida, acció en la vida, no ens passaria res dolent.
Una vida-morta en comptes de vida-vida o una vida-vida?
Tot és qüestió de que les coses es podresquin, o comencin a fer-ho.
I caiguin de l'arbre.

Aleshores l'ésser humà estarà atent
per començar a treballar.

L'Atlàntida

Ben arribat, o tornat, a l'illa.
Com cada vegada és com si hagués tornat d'un somni.
Com cada vegada és com si mai hagués faltat un dia aquí.

Em trobo amb una sorpresa.
Aquí a prop divendres es presenta una obra de teatre que porta el nom d'aquest blog.
No sé si hi té a veure.
Per altra banda conec a dos dels actors que representaran l'obra.

Me fa ganes.
Divendres seré allà.
A L'Atlàntida. Una obra de teatre i una illa que s'enfonsa.

Voldria que m'agradés.
Però també que em ferís
o que em despertés.

No veig altra funció a l'art.

Telegrama

Benvolguda Atlàntida stop voldria haver quedat més temps stop això ara no pot ser stop m'han oferit una feina que no puc rebutjar stop torno a tu stop dimarts stop una aferrada stop jaqme

Postal des de Monteverde

Benvolguda Atlàntida,

On hi ha l'home l'animal se'n va. No agradam gens.
Som el més ferest depredador de la història de la Natura perquè matam animals fins i tot quan no tenim necessitat de menjar-los. Ni de defensar-nos. Matar per matar. Matar per plaer.
Sembla que ho saben.
I fugen.

He de deixar enrera la muntanya del tròpic.
Avui he abastat amb la mirada dos oceans.
L'Atlàntic i el Pacífic des de la Reserva Natural.

Demà al matí me'n vaig d'aquí en direcció al Pacífic.
L'Oceà majúscul.
M'han parlat bé de Montezuma i de Santa Teresa.
Voldria que fossin llocs on el turisme no ha arribat.

La part marítima de Costa Rica sembla Mallorca fa 60 anys.
Fa 6 anys que els hi començat el turisme.
Com a mallorquí escaldat els avís que vagin alerta. Que no s'ho carreguin.
Que ho respectin i ho estimin.
No és suficient i ho sé.
No som ningú.

Ho voldria així.

Una aferrada.
Jaqme

Rèquiem per a Steve Irwin

Benvolguda Atlàntida,

Mentre bereno (un cop més de "gallo pinto") sento a dos turistes americans parlar de la mort d'Steve Irwin.
Reconeixo el nom: el "caçador de cocodrils" i gran protector de la vida salvatge (encara que no sé fins a quin punt el director d'un zoo protegeix la vida salvatge, però això és un altra tema...).
Em sento trasbalsat. Quan mai t'has plantejat la mortalitat d'algú és més dur encara.
Estimava la Natura i hi dedicà tota la seva vida (i la seva mort).
Queda un record per a nosaltres.
Un record que és la seva lluita.
El seu somni.
La seva estela.

Jaqme

La Capsa de Pandora

Benvolguda Atlàntida,

Em desperto a les cinc del matí. Una hora abans que surti el sol.
Baixo a passejar pel poble però a la recepció de l'alberg veig l'ordinador connectat i desocupat.
Aprofito per llegir les notícies de casa, de l'illa, de tu.
Em ve al cap una cançó i penso que enyoro la música.
Entro a Pandora.
M'agrada. Obro un compte per a L'Atlàntida i hi fico a alguns dels meus músics favorits.
Penso que m'agradaria compartir la meva música amb tu.
Penjo al blog l'enllaç.
Aquí el teniu, a la dreta. Donau-vos-hi d'alta. No ho dubteu.

Pel que resta et puc contar que enyoro la maquinària occidental.
Em desconeixia així: vull música, vull fotos, vull tenir contacte diari amb la xarxa, vull un tallat de veritat, vull llegir l'sport al bar i veure els partits del Barça o del Mallorca els diumenges.
Normalitat. Allò que conec.
Però també vull ser aquí.

Monteverde és la possibilitat del paradís. Tota Natura ho és.

Jaqme