Escolt el "Opera Circuit" de Micah P. Hinson i em sembla que creix.
Com algú que fa temps que no veus.
Hi ha cançons, com "She don't own me" que com la descobreixi algun publicista de Volkswagen donarà la volta al món.
Les coses van així.
***
Ahir vaig descobrir que tinc més de 14.000 ítems de records visuals a l'ordinador.
Diguem-li fotos.
També al disc dur extern.
Tot per por de perdre la memòria.
Por no.
No m'explic bé.
Per què volem fotos?
Per saber qui vam ser?
Per recordar allò que vam viure?
Per rememorar els llocs on hem estat?
L'entrevistador compareix mudat.
I em demana, davant el mirall.
-Què te'n duries a una illa deserta?
Amb el raspall de dents com si fos el micro, contest.
-Només fotos.
És una altra manera de dir que quan tot es cremi només vull conservar els records.
Saber qui som i què he fet.
***
Anar a exposicions i observar com els espectadors dels quadres donen el seu judici davant els quadres me fa oi.
"M'agrada" o "No m'agrada"
O la cúpula de'n Barceló.
Aquesta setmana he llegit al/s diari/s articulistes que volien expressar la seva opinió sobre l'obra. He girat pàgina al moment.
Per què voleu opinar?
Voleu que vomiti?
"M'agrada" o "No m'agrada"
Si no pots afegir res més calla't la boca i no emprenys!
L'art està molt per sobre de qualsevol opinió.
Perquè no és opinió, sinó coneixement.
I no tot allò que pretén ser art ho és.
Ni tot allò que vol ser coneixement ho aconsegueix.
En canvi les opinions...
L'obra Fountain està per damunt les altres.
I això no és opinió.