Hi ha quelcom que em diferencia de tu. Tens quelcom que et diferència de mi.
Tens quelcom que sents únic.
Que te fa ser tu.
Som coses.
Puc ser del Barça o que el meu color favorit sigui el blau. Puc ser ros o negre.
Però això no em fa diferent.
Què som apart dels gustos i les degustacions?
Hi ha quelcom que som.
Al fons.
Sempre estam sols.
Sí.
Som aquest pensament.
I prou.
5 comentaris:
Sóc del Barça i el meu color favorit és el blau, però no sóc com tu.
Som gustos, degustacions, pensaments, fets, paraules...
Som si deixem ser.
Tots som únics!
Bon post; no, gran post.
No som de cap equip ja.
Estic desenganat d'això.
Som del que juga bé.
Ara... del Barça! i del Liverpool.
I si em diuen 'chaquetero', me'n fot.
Dels nins aprenem cada dia.
Un altre pic... molts d'anys!
Tot i que imagino que no et complau el que escriu un noiet aries anomenat Milan Kundera, potser coincideixes amb ell en què tenim dues maneres de diferenciar-nos de la resta.
Una, afegint coses que fem nostres, com els colors d'un equip, ser fans d'un determinat programa, o ser anti-televisió.
Cada nova tria ens diferencia d'aquells que no la comparteixen, però també ens dilueix en un munt de conceptes superficials a risc de perdren's entre una marea de coses que no importen.
Altres, en comptes de sumar, resten.
Això et fa ser únic, a la llarga, amb un petit inconvenient, però.
Diluir-nos en el no res.
Bones,
hi ha tants detalls que ens fan diferents de la resta...
tantes diferències que ens apropen a algú....
molt bon post! felicitats!
Lluís
domés som nins cercant una má que mos ajudi a creuar el riu
Publica un comentari a l'entrada