15/1/11

Wikilàndia


Cada dia, llevat dels caps de setmana, conduesc dues hores.
En aquestes dues hores escolt la ràdio (i també --per sort-- música).

La ràdio és un mitjà en el qual hi ha gent que parla.
També hi posen música però jo sintonitzo les emissores de gent que xerra.
Aquesta gent parla de coses que en teoria són importants que es coneguin. Per molta gent.

Que es coneguin: focalitzar l'atenció sobre quelcom i deixar a les fosques tota la resta de coses. Parlar és amagar. Xerrant amagues més coses de les que dius.

I parlen 24 hores.
Diuen notícies, les expliquen, fan debats sobre aquestes, i intenten descriure el món que ens envolta d'una determinada manera.

Hi ha gent manipulable i gent que manipula.

A quins d'aquests dos grups pertanyen les ràdios?

Quina raó queda per continuar escoltant-les?

Al final la informació s'ha convertit en espectacle.
En entreteniment.
En arma de control i domini.
Belens Estebans també són Manels Fuentes i Federicos Jiménez Losantos.

Hola 1984.

***

Un home major m'ha fet arribar un manuscrit d'una "comèdia" que ell va transcriure d'un "senyor que no sabia ni llegir ni escriure"i que li va dictar de memòria.
Vol que la llegeixi.
Diu que no sap qui és l'autor, però que la va transcriure als anys 50.

Oh, encara queden coses fora de les fronteres de Wikilàndia.

***

Aquest blog és autoreferent i no se fa responsable de les opinions del seu únic col·laborador.

3/1/11

Tropical Island


Aquestes illes són al mig del mar.
Aïllades en cas d'atac.
Aïllades en cas de cataclisme.
El sentit de pertinença a ser d'aquí és lleu, és fràgil.
Sentir-se d'una altra part és la única defensa, l'únic remei a aquesta por antiga.

***

Si visqués al continent viuria amb la convicció de poder anar a Sant Petersburg a peu.
Si hi visqués estaria segur que en cas de necessitat podria tramar un pla per escapar-nos.
Que hi podria haver sempre una possibilitat de sobreviure.

Un holandès va escriure un llibre sobre la guerra aquí.
El va titular: D'una illa hom no en pot fugir.

***

Anar-se'n d'aquí és anar en avió o vaixell.
Això ens fa dependents de la tecnologia.
Això ens converteix en invàlids.
Per això dins l'illa ens movem sempre en cotxe.

***

Tenim la independència geogràfica d'Espanya.
El que ens hi uneix és un pensament, una abstracció.
Una invenció.
Les nostres fronteres són naturals, i això és més veritat que qualsevol idea.

***

Estam sols.
La solitud, l'aïllament, l'isolament com a àncora.
Única certesa.