Val, és Nadal.
Voldria tornar a veure el Pare Noel creuar el cel i creure que res no s'ha perdut.
Però l'esperança perviu.
Viure envoltat d'un món on les normes ho marquen tot no significa que no torni a passar.
Hi ha nits màgiques.
Aquest any m'havia proposat anar a escoltar la Sibila, el "plus bell cant del món", que encara mai he sentit cantar.
Això és una vergonya.
És com si algú de l'illa no hagués vist mai la mar.
I estic fascinat amb aquest cant, el seu missatge & apocalipsi, poesia en estat pur i a més actual.
Un exemple:
- Gran foc del cel davallarà;
- mars, fonts i rius, tot cremarà.
- Daran los peixos horribles crits
- perdent los seus naturals delits.
Vull confessar que vespres com aquests, el de dia 24 de desembre, me sent més sensible, amb l'all al cor, incòmode, amb un no-sè-què mal d'explicar.
No me trob.
Valor massa coses i m'envaeixen massa pors.
Però, en fi, supòs que això forma part de la màgia del Nadal.
Un Nadal que no té res a veure amb l'orgia de consum i els llumets.
Xerr d'un estar. D'un trobar-se dins un mateix.
D'aturar-se un moment i mirar el passat i el futur al mateix temps.
Res.
Bollaments d'un foll.
Bon Nadal!
PD.- La banda sonora d'aquest post, cantada per The Pogues i titulada "The Fairytale of New York" la trobareu aquí.
6 comentaris:
La foto, na Mina rompent les banderes daneses de l'arbre de Nadal.
na Mina és un crack! jejeje quina gràcia!! i que malparida! :P
el Nadal és un estat d'ànim, i tant!
espero que hagis trobar un xci de calma enmig aquesta mar brava de sentiments.
un petó.
Bon Nadal...
amb regust de contes de Dickens...com ha de ser
:)
Si entram a analitzar fredament el que representa Nadal a l'any 2008... bé, no vull dir rés.
Bones Festes, Jaqme, i que l'any vinent ens dugui salut per continuar!
De nou certes connexions entre tu i jo, Jaqme: precisament volia anar a sentir la Sibil·la perquè l'únic pic que ho vaig fer tenia 15 anys i no la vaig gaudir (només pensava que els meus amics eren de marxa i jo dins una església...els adolescents que tenen les prioritats bescanviades...). Finalment no hi he anat tampoc, és a dir, que m'ho apunto com a propòsit pel 2009.
A mi el Nadal sí m'agrada, precisament per aquest estat d'ànim tan especial que ens connecta més amb nosaltres mateixos. Em du records i sensacions, em fa enyorar però també prendre forces. Bona entrada d'any!
Elur: Ho has resumit millor que jo. Sí. El Nadal és un estat d'ànim i prou. I na Mina, una moixeta massa nerviosa. :)
EQMEVD: Dickens for ever! (Ara (i sempre)) ;)
Bua: Que així sigui!!
Frannia: En aquest pas haurem d'instaurar un bateig sibil·ler!
Publica un comentari a l'entrada