29/1/10

Coming in from the cold


Darrerament m'ha pegat per provar de trobar definicions a coses que no se poden definir.
Després de dos mil·lenis i escacs de fracassos intentant trobar una definició final per a la paraula veritat ara (és un dir) ha arribat Internet i totes les preguntes que suposa:
Què pesa?
On és Internet?
Què pensa?
Què fa?
Què vol?
Qui és?
I un llarg etcètera amb tot de respostes metafísiques.

***

En aquest ritme Déu aviat serà substituït per la Xarxa.
O millor dit, molts ja corren a afirmar que Déu és Internet.
(Amb les seves taules de la llei i profetes inclosos)

***

Tot el que ha explotat a Califòrnia ha tengut una enorme influència per a la resta del món.
Tres exemples.
Hollywood, la Beat Generation i Internet.
I també The Doors.
Ja no crec que Mallorca sigui el centre del món.

13/1/10

Der Zauberberg



És possible que tots i cadascun de nosaltres visquem una situació de crisi personal contínua des de fa anys. És a dir, que estam en un estat de ni alarmes ni sorpreses, un estat còmode, o com a mínim tan còmode com la vida morta que es du al Sanatori Internacional Berghof, esperant l'únic que es pot esperar. I quan arriba ho fa de la mà d'algú que conec bé. L'ansietat. Un atac precís i segur a la boca de l'estomac, que afecta des de la respiració al pensar. Un s'acostuma a l'ansietat. Fins que el període de crisi es torna normalitat. Fins que l'ansietat es torna rutina. I aleshores tornam entrar en un nou estat sense alarmes ni sorpreses, un estat còmode, o com a mínim tan còmode com la vida morta que es du al Sanatori Internacional Berghof, esperant l'únic que es pot esperar. I quan arriba ho fa de la mà d'algú que conec bé. L'ansietat. Un atac precís i segur a la boca de l'estomac, que afecta des de la respiració al pensar. Un s'acostuma a l'ansietat. Fins que el període de crisi es torna normalitat. Fins que l'ansietat es torna rutina. I aleshores tornam entrar en un nou estat sense alarmes ni sorpreses, un estat còmode, o com a mínim tan còmode com la vida morta que es du al Sanatori Internacional Berghof, etc...

***

En certa manera aquest post està relacionat amb l'anterior.

***

En certa manera tots els posts tenen relació.

***

Com tot, un poc, supòs.
No?

2/1/10

Blue Moon



He començat l'any desempolsant els meus llibres sobre budisme zen.
Dôgen, Deshimaru, Hui Neng, Kiew Kit o Watts.
Els he fullejat i l'horabaixa he meditat.
El llum de la lluna es filtrava per la finestra.
El vent movia les branques.
I jo estava assegut a les fosques en semi-lotus immòbil sense fer res. 
Cada vegada que medit, i ho faig molt menys del que m'agradaria, pens en no pensar.
I això és el més difícil que hi ha.

***

Als 16 anys vaig començar a practicar i vaig ser més o manco constant durant més d'un any.
Però ho vaig deixar empès per una experiència estranya que vaig viure.
Una experiència per la qual ho vaig aparcar durant molt de temps.
Fins fa poc.

***

Medit fins que sento que el meu valor és tant com la botella d'aigua, el coixí o la fosca que m'envolta.
És a dir, zero.
Medit fins que som conscient que jo no som molt jo, ni molt tu, ni molt allò.
 
Suposo que aquesta és tota conclusió a la que he arribat.

Aquesta i que la meditació és l'estat més humà.
Vull dir que és un estat en que ni pensam (cosa que el cap ens obliga a fer contínuament) ni dormim (que també).

***
 
Voler no pensar.
Què hi ha quan no hi ha res?
Què passa quan buides la ment del tot?

Que aleshores compareix algú.

El tu més tu.
Ningú.
O tot.

***

No sé que significa exactament el fet de desempolsar aquests llibres justament avui.
Dia 1 de gener.
No sóc amic de fer valoracions anuals ni promeses d'any nou.
Ni tampoc de contar coses massa personals (com aquesta).
Però m'ensumo que davall aquest fet hi ha el meu subconscient freudià.
En fi, feliç 2010