Aquest estiu és peculiar.
Semblam ocells.
I preparam la casa com si fos un niu.
***
Ningú sap què és el millor.
Hi ha coses que els meus pares estan convençuts que varen fer molt bé amb la meva educació que jo consider traumes.
Així que supòs que repetiré els errors, encara que no vulgui.
***
Com es pot educar baix un sol paràmetre?
I això que sembla haver-hi consens amb allò de que tots els pares volen el millor pels seus fills.
Un exemple?
Què és millor, acompanyar amb el cotxe els infants a escola o deixar que hi vagin a peu?
***
Educar...
Res més que donar unes eines perquè el nen, en el futur, pugui ser feliç.
I prou.
***
Les converses amb els amics han canviat.
Darrerament parlam de fills, del que s'ha de fer o convé preparar.
Quan assistim a les classes de preparació al part i ens donen múltiples consells sobre el que s'ha de fer pens en els padrins de la meva padrina.
La veritat, no sé qui eren. Ni en sé el nom. Però sense ells jo no seria aquí. No van anar a classes de preparació de res. Ni ningú els havia parlat de sexe ni de totes les avantatges que suposa la lactància materna. Tampoc varen necessitar un Bugaboo.
Crec que el que vull dir és que tenc més ganes d'escoltar-me/escoltar-nos que no repassar llibres, mètodes i consells.
Tanmateix tot serà igual d'encertat o equivocat.
Tot està bé.
Formam part d'una generació excessivament tutoritzada.
Tot el que el màrqueting no ocupa ho ocupa l'estat.
***
Ens mir.
És definitiu. Ens hem allunyat de la natura.
