Email de'n Jaqme

Hola. Som algú proper a Jaqme. M'ha demanat que publiqui un email que m'ha enviat al meu correu al seu blog. Espero fer-ho bé i saber-ne.
Aquí el teniu:

Benvolguda Atlàntida,

Som a Cuba, una illa que s'enfonsa. Una illa germana. El Dean ha fregat ben aprop.
No puc escriure directament al blog. La dictadura controla els fils de la xarxa. Abans de venir pensava que Fidel era un tipus simpatic que havia fet molt per l'educació i per la sanitat del seu país. De poc serveix, però, saber llegir quan milers de persones privades de llibertat d'expressió passen gana. No hi ha internet practicament enlloc i quan el trobo m'impedeix entrar al Blogger i escriure al blog. Un cubà m'explica que aquí els blogs no són permesos perque no es pot dir allo que un vol.
Fa molta de calor. I quan dic molta és que només pot superar aquesta calor una sauna. La humitat és brutal.
La gent fantàstica. M´he mogut arreu. Ara som a Las Terrazas. És un projecte de poble eco-sostenible que m´entusiasma. No tot el que ha fet la revolució és fotut. Ni molt manco.

Una aferrada,
Jaqme

Un Poeta a Ciutat de Mèxic.

El clàssic i el postmodern comprimits en un poema.
O en un poeta.
O en un llibre de poemes.
Tant com la nit i el dia.

Pere Perelló i Nomdedéu és un poeta jove, però els seus ulls ja han vist suficient.
Hi ha quelcom en els poetes que els converteix en éssers situats al costat de l'abisme.
La Poesia.

Va escriure un llibre majúscul i infinit: "La Llei".
És Origen i Destins.

Ha marxat de l'illa i ara volta per Mèxic.
Baix els volcans i les nits asteques.

Abans de que partís me va dir que no volia escriure allà.

Esper que hagi canviat d'opinió.
Li exigesc un llibre a la seva tornada.

Té un blog: Ciutat de Mal.
Me sap greu Pere, però allò tan bo no pot continuar més temps amagat.

Jo demà partesc a Cuba.
No sé si hi haurà manera de fer posts per allà.
Si n'hi ha, escriuré.

Jaqme