28/4/08

Apple

Estic disposat a començar el procés per apostatar.
Ho faré aviat, si res sobtat em fa canviar d'opinió.

Hi ha raons.
Vaig escriure les de més pes al "Amsterdam. Quadern 1".
Allà s'hi va sembrar la llavor.

Vaig pensar en Spinoza.
Però no només en ell. Vaig pensar en tota la tradició de pensament occidental i en un enfrontament perpetu amb l'església catòlica.
La Bíblia és literatura. De la bona, però literatura.
Una literatura que -perill!- s'ha convertit en dogma.
I quan quelcom es fa dogma, els seus defensors neguen que sigui discutible.
I fins i tot, i si cal, defensen les seves tesis amb violència.

Qui ha clamat per la llibertat de pensament, ha patit sovint el lladruc de capellans i bisbes des de darrera l'altar. O darrera els micros.
I tot per perpetuar quelcom que no veig clar.

He de començar un procés que diuen que és llarg.
Un procés que no només servirà per tancar un parèntesi que va començar quan van obligar a alguns avantpassats meus a fer-se catòlics baix pena de foguera.
També per deixar-me amb la consciència tranquil·la.
Supòs que una fe que t'amenaça entre creure en ella o la mort no està massa segura de sí mateixa.

Però no només això.

No tinc clar que el missatge de l'Església sigui el missatge d'un home, d'un filòsof anomenat Jesús, que creia en l'amor.
I que a més feia màgia, diuen, i diuen que aquesta màgia, a la que anomenen miracles (i sembla que no tant el seu missatge) són suficients per imposar una veritat que jo encara no sé quina és.

Quants homes han cremat al llarg dels segles per afirmar que allò que deien era cert?
Quants per ser diferents?
Quants perseguits i insultats?
Quants de prohibits?

Tot i que no sóc ateu no crec en un Déu amb atributs humans.
Ja ho va dir Spinoza: "Si un triangle pogués parlar diria que la natura de Déu és triangular, un cercle li discutiria, i li diria que Déu té una natura circular".

Quantes diferències hi ha entre religió i superstició?

24/4/08

Juicy Joyce

Quina estranya forma de vida hi ha més enllà dels blogs?
O només feina?
O només comentaris de comentaris (de comentaris) en un ambient artificial al que anomenam "la nostra vida"?
Per què amagam la identitat darrera una identitat digital?
Sóc en Peter Parker o sóc Spiderman?
Hi ha alguna cosa que tingui significat?
Per què allò llegit sembla més important que allò que es diu?

Escriure el meu propi Ulisses.

Quantes paraules basten per (d)escriure el meu dia?

22/4/08

Super 8

I de cop, ahir vaig guaitar a un passat d'imatges gastades.
Imatges mudes.
Persones que ja no hi són.
Altres que sí, però que han canviat, com el món que les envolta.

Rialles tímides. "No me gravis" diuen uns llavis.
Hi ha un infant de pocs anys.
Els seus pares tenien una Super 8.
Enregistraven els millors moments per recordar-los per sempre.
Els millors moments.
El viatge...
El dinar amb la família...
L'aniversari de l'infant al jardí...
Quan érem joves i totes les esperances eren possibles.

Ho compar tot a ara.
El temps ha passat granant vides i esperances.

Veig a na Boira, i la record igual.
Ella tenia un any. Al seu costat hi ha un infant de set.
El reconec perquè els seus records són els meus.

No hi ha só dolby, tot és silenci i prové lluny des del passat.
Són els millors moments del passat resumits en 30 minuts de metratge de la seva-meva vida.
Hi ha coses que enyor.
Moltes coses que em fan pensar que la seva vida és la meva.
Que tots tenim esperances ara, i que ja no ho seran en 30 o 70 anys.
Poc importa.

La poesia que tenia aquesta càmera mai la tindran els aparells digitals.
O la Poesia només pot parlar de la pèrdua?

Super 8 va ser l'equilibri perfecte entre la fotografia i el vídeo.

Pens en les imatges i en totes les esperances fetes realitats o esvaïdes.
Les imatges...
Les rialles...
La vergonya de ser gravats...

16/4/08

Cuirassa 29

La fragilitat és un estat perpetu.
Sempre aquí davall la pell.

Ens posam -superposam- màscares, una sobre l'altra.
Cuirasses per no patir.

Hi ha dos tipus de poder per eliminar totes aquestes capes fins arribar a la Fragilitat.
Un és l'amor.

L'altre el dolor.

14/4/08

Ales de papallona

El mar, un matí, treu una vaca a la vorera.
El seu estat de putrefacció és gran.
Tanta que els manescals i tot varen dubtar de l'espècia animal.
N'hi va haver un que va afirmar que era un búfal.
Un altre un rinoceront.
Finalment va tornar a triomfar la teoria més probable.

Remuntem-nos en el temps.
Dues setmanes abans.
La nit s'apropava.
Les condicions lumíniques no eren òptimes en un dia de tempesta.
Era vella.
Va travelar amb una pedra.
Va caure al mar i es va ofegar.
Les corrents la varen treure fins al petit poble de K.

En aquella època K. treballava com a missatger entre el poble i el castell.
Era l'encarregat d'informar al rei del que deia el poble, i d'informar al poble del que feia i deia el rei.

Aquell dia la vaca morta va sortir a la vorera del mar.
Txaikovski sonava de fons i el cos del gran animal es gronxava sobre les ones.
Com tot el petit poble, K. també va anar a veure com treien el cos de l'animal de l'aigua.

Però va ser acusat de mentir al poble per no informar oportunament de com va ser que la vaca havia sortit en aquell precís moment en aquell exacte lloc de la costa.
Surrealista però cert.

I varen començar un Procés al poble que va acabar amb K. finalment penjat a la plaça del poble.

Poc després es va crear la Teoria del Caos, per la qual una papallona mou les seves ales al Japó, i provoca un sisme a centre Amèrica.
Sí.
Això és cert.
Amb Txaikovski de fons.

9/4/08

Amsterdam. Quadern 3.

Els Coffeeshops són la solució a moltes coses.
Holanda presumeix de tenir els índex d'addicció a drogues més baix d'Europa.
Segurament també te un baix índex d'estress.
La causa: les drogues "fluixes" com el haxis i la marihuana són legals i es poden consumir a uns cafès o bars anomenats coffeeshops, que no s'han de confondre amb les cafeteries, les coffeehuis.
Si a Mallorca importessin els coffeeshops s'haurien acabat els problemes d'estacionalització turística.
I també d'estress.
Es sol dir que a Mallorca s'hi viu molt bé.
Clar, ho diuen els que venen a viure-hi 15 dies de vacances.
Però Mallorca és un dels llocs on es treballa més del món.
Només cal observar la gent del carrer uns cinc minuts.
Tota la illa és com una ciutat amb cotxes i camions amunt i avall.
Tots frissant, corrents, sense aturar, tot el dia.
Sí.

Observo els amsterdammers anant amunt i avall amb la seva bici.
Pedalegen amb una rialla a la boca, encara que faci fred i estigui nevat.
I no és pq estiguin tot el dia fumant porros.
Comparo aquestes cares amb les cares de malsofrits que feim-fan els que muntem en cotxe quasi cada dia.

Decidit, en tornar recuperaré la bici, encara que això me suposi remar costa amunt dia sí i dia també.
Ah, i recuperar els porros.
Segurament són més sans que la Coca Cola.

***

El nivell cultural dels països s'amida amb el que depenen els seus ciutadans d'un transport com el cotxe.
A més incultura, més cotxes.
Més cultura més bicis.

***

El districte del barri vermell impacta.
Tot està dedicat al sexe.
Museu eròtic, supermercat porno, pornoshow 24 hores, teatres on es representa el kama-sutra en directe, sex-shops, i els típics mostradors amb les prostitutes a dins que em somriuen i em volen seduir. Per un moment pens que ho fan pel meu carisma i personalitat. Em quedo mirant, lis retorno la rialla.Però poc després passa un home brut i borratxo, i pel seu carisma i personalitat també li somriuen i el sedueixen amb la mirada. Retorno a la realitat, ho fan per diners, no per carismes.
Hi ha dos horaris. Dia i nit. De dia no són tan guapes, els vespres, hora de màxima afluència "turística", podrien ser totes models.
Elles paguen entre 100 i 150 euros per llogar cada dia un d'aquests mostradors.
I lis ha de sortir a compte.
Això suposa que sí o sí, han de "treballar" per viure.

En aquest país estan assegurades i treballen amb garanties.
Jubilació inclosa.
Compara't amb l'imperi USA, on es nega i es persegueix la prostitució, dóna que pensar.
Mentre hi hagi sexe hi haurà prostitució.
Mentre hi hagi persones hi haurà ganes d'evadir-se, per tant hi haurà drogues.

***

Vaig entrar al Coffeeshop com si estàs fent un acte il·legal.
Amb el capbaix i mirant a tort i a dret.

Xoca que el a la illa és il·legal i és perseguit a una altra part del món no ho sigui.
Les lleis són normes inventades amb les que s'imposa l'ordre que uns pocs volen, i s'escriuen (i es munta un aparell de guardians (policia, jutjats, etc...)) per donar-lis una aparença de veritat.