Odio escriure sobre polítics i els disbarats greus que diuen sovint.
Bono, el cap de llista del PSOE per Toledo, ahir va afirmar que si ell és president del Congrés dels Diputats espanyol, "farà complir la llei" i impedirà l'ús de les llengües que no siguin l'espanyol al Congrés.
Ho he vist al Meneame i, per curiositat, he llegit els comentaris que s'hi feien.
Em sorprèn de manera trista que des de la "meseta" MAI no siguin capaços d'entendre que la majoria de persones s'expressen millor en la seva llengua materna, i no en la llengua del veí. D'aquí que, sobretot un polític, que al congrés és un orador, s'ha d'expressar en la llengua que més bé domini.
N'estic ja fins els collons d'aquest puta colonialisme espanyol, des del PP al PSOE, que en qüestions lingüístiques són el mateix partit.
Si aquí féssim el mateix, allò que alguns en diuen "la imposición del catalan", ja s'haguessin arrabassat les vestimentes en un atac de ràbia i dolor.
Per què aquest greuge comparatiu?
Per què hem d'amagar la llengua amb la que veim i entenem al món?
Què passaria si s'obligués als polítics espanyols a parlar només anglès quan fossin al Parlament Europeu?
Per què uns sí i uns altres sempre no?
Que cadascú parli com vulgui, i si s'han de pagar traductors, es paguen, que molts més doblers es tuden en inútils sopars i actes de protocol...
Ara vendrà d'això i no del que guanyen cada any els monarques espanyols.
La llengua és dignitat, i és molt més important del que alguns volen fer veure.
Me fa vergonya que un membre d'un suposat partit progressista, digui això amb impunitat.
Diu molt d'ell. Massa. Com que no està preparat per ser polític per desconèixer allò que ell anomena "España". És fotut si hem de començar a demanar dimissions abans de que exercesquin al càrrec.
Jo no m'expresso tan bé en espanyol com en català.
De cada vegada estic més convençut que en un futur recent haurem de triar: o España o la llengua. No poden viure junts.
Topam amb un mur, cada vegada que demanam uns drets que ens pertanyen.
Aquí l'enllaç.