21/5/09

Oh! You pretty things!

M'estimo més que res sigui veritat a que vosaltres tingueu raó, a que la vostra veritat tengui raó.
Nietzsche

I de vegades em deman si allò que ens fan aprendre des de que som petits (que ens diuen que les coses són de tal manera i que tal i que qual i que hem d'aprendre que això és així i allò és aixà) no ens allunyen de cada vegada més del que nosaltres consideraríem, pensaríem o seríem, si no ens ho haguessin fet aprendre, com a "veritat".

Deixam de viure quan ens deixam de sorprendre de les coses.

I ens empenyen (qui què com?) contínuament a una edat adulta que només és planificació confusa.
Per què?
Se pot posar tot en dubte o és complicar-nos massa la vida?

***

Com reacciones si te roben t'agafen una foto d'aquí i ho publiquen (sense complir les bases del Creative Commons), aquí?

12/5/09

Chemtrails

Fa dos dies vaig obrir un calaix que feia 7 anys que no obria.
Els papers eren vells però el que hi havia escrit tornava a ser nou.

I he enyorat una manera d'escriure.
Una llibertat de dir.

***

Per què quan observo als meus alumnes de batxiller em recorden a jo?
No al que era.
Sinó al que ara sóc.

Una veu interior eructa.
"Ninyato immadur!"

I la veu d'antics professors de filosofia interrogant des del bressol "què és bo? què és dolent?"

***

Vaig anar a Barcelona.
I vaig entrar a una llibreria per comprar poesia: Paisatge Trèmul, Helicòpter i Implosions.
Els autors: Anna, Buk i Sílvie

Hi ha coses curioses en aquest món del blogs i una, que pot ser és la que més em sorprèn, és la familiaritat que acabes tenint amb la manera d'escriure i les vides de gent que no coneixes ni mai has vist en persona. Guaito als seus blogs, llegesc tot el que hi escriuen, observo les fotos que hi pengen, seguesc els seus Twitters, i amb alguns fins i tot som "amics" al Facebook.
En fi, que hi ha quelcom que fa que em senti molt proper a aquests tres autors. M'agrada com escriuen. M'agrada el seu estil i manera de comunicar-se.

En aquests tres llibres hi ha imatges poderoses i una nova generació de poetes europeus.
Una generació que no es pot aturar d'escriure i que parla directament a la seva època des de la seva època. Una generació que publica i que escriu a la xarxa --que diria "El País" si parlés alguna vegada de literatura en català.

En fi, que enhorabona.
Les estic llegint com si fos un disc.
Ara un poeta, ara un altre.
Ara un poema, ara un altre.

Pot ser estau construint un llibre dins el meu cap, entre els tres.

Però aquest estiu us individualitzo.
Ho juro.

8/5/09

The Variable

Hi ha variables i hi ha constants.
I no em refereixo a matemàtiques ni a una branca de la física.
Hi ha coses que en la vida canvien, i també hi ha objectes, persones, fets o idees que sempre romanen de fons en el nostre horitzó.
Variables i constants.
Ho diu Faraday.

Necessitam una constant perquè necessitam una àncora.

Però què passa si arriba el dia en que ens apropam tant a l'horitzó, que aquest acaba per difuminar-se i desaparèixer?

Aleshores sorgeix un altre horitzó, un paisatge nou, noves formes, idees i persones.
Aleshores les variables es tornen constants, i les constants, variables.
I res és segur ni definitiu.
Mai.

I començam de nou com en una roda.

Si alguna cosa va malament, quines són les meves constants?