Nietzsche
I de vegades em deman si allò que ens fan aprendre des de que som petits (que ens diuen que les coses són de tal manera i que tal i que qual i que hem d'aprendre que això és així i allò és aixà) no ens allunyen de cada vegada més del que nosaltres consideraríem, pensaríem o seríem, si no ens ho haguessin fet aprendre, com a "veritat".
Deixam de viure quan ens deixam de sorprendre de les coses.
I ens empenyen (qui què com?) contínuament a una edat adulta que només és planificació confusa.
Per què?
Se pot posar tot en dubte o és complicar-nos massa la vida?
***
Com reacciones site roben t'agafen una foto d'aquí i ho publiquen (sense complir les bases del Creative Commons), aquí?
Deixam de viure quan ens deixam de sorprendre de les coses.
I ens empenyen (qui què com?) contínuament a una edat adulta que només és planificació confusa.
Per què?
Se pot posar tot en dubte o és complicar-nos massa la vida?
***
Com reacciones si