La sensació que em desperten algunes persones que aparenten la perfecció --perquè aquest estat només es pot aparentar-- és rara.
Conec gent que intenta demostrar que és completa. Que es passeja i intervé en qualsevol conversa amb l'actitud del no-equivocar-se. Les seves intervencions, breus, em deixen sovint mut per estranyament rodones i esperades. "No és amb la perfecció amb qui parlam, és amb tu! Però on ets? On has anat?", de vegades em dic a mi mateix.
No te sentis al·ludit.
Sempre m'ha semblat que aquesta voluntat de perfecció és la voluntat d'amagar la imperfecció (aquí caldria plantejar-nos que si la perfecció no existeix el seu antònim tampoc, no? O és que la imperfecció és el normal i la perfecció el món de les idees de Plató?). D'això en podem parlar mil dies seguits, si vols.
Però ves tu a saber quin trauma infantil ens fa aspirar a coses que no som i fugir del que "no ens sembla bé".
Però així som. Tenim una idea del que som i del que volem ser i del que hem d'evitar ser.
I aleshores ens convertim en una cosa que mai hem estat, ni som.
Neurosi compulsiva.
Freud inclòs.
Però voler ser perfecte és l'estat més imperfecte que conec.
***
Escolt compulsivament un disc acabat de descobrir.
Un disc tardorenc amb rerefons lluminós.
Un àlbum que a la primera escolta és fàcil i normal i com més l'escoltes es va transformant en quelcom fosc i preciós.
Canta una al·lota de Londres, una espècie de cantautora. Li diuen Emmy the Great i el seu únic disc es titula First Love.
És un disc ple de retrets, insults i acusacions.
Me va enganxar a través d'una entrevista: "Mai més faria un disc així. No m'agrada humiliar a la gent".
Aleshores és un d'aquells àlbums escrit directament del lloc aquell tan rar on van els músics ferits a escriure cançons tan bones.
Com el "Songs of Love & Hate" del Cohen o l'enorme "For Emma, Forever Ago" de Bon Iver.
Pot ser escrigui això des de l'eufòria d'haver fet tan gran descobriment, però quatre dies d'escolta quasi ininterrompuda s'ho mereixen.
A més crec que és el disc amb més hipertext que conec. El títol de l'àlbum prové d'un conte de Samuel Beckett. I al mig d'algunes cançons s'hi sent l'Allellujah del mateix Leonard Cohen o el Kyrie Eleison.
Com m'agradaria poder anar al concert que dia 31 d'aquest mes farà a Barcelona!
***
Llegir quelcom una vegada és llegir-ho ninguna.
Com si encara llegís llibres...
Internet me força a llegir --via pantalla-- fragments, parts i trossos de realitat.
Però molts de fragments junts fan un llibre.
***
A la foto us presento a Ringo, el fill de na Mina.
Aquesta casa, a estones, és un zoo.
O un circ.