Anthrax

Ahir a Andratx, amb la detenció del Batle, Eugenio Hidalgo (a la foto, el de l'esquerra)—un home al qual la sospitosa mà de la fortuna va fer guanyar la grossa de la loteria de Nadal i de Reis el mateix any—, i del Director General d'Ordenacio (quina ordenació???) del Territori, Jaume Massot (a la foto, el de la dreta), es va iniciar l'anomenada Operació Vora Mar.
Als cafès de molts de pobles de l'illa es parla avui d'un possible efecte dominó que afectarà a més batles, alts càrrecs i funcionaris d'arreu de l'illa. La Fiscalia Anticorrupció no descarta més detencions a les pròximes hores.
A "Balears al dia" el ridícul programa matinal d'IB3 ràdio, presentat pel gran imitador de Jimenez Losantos, Javier Alarcón, i en un perfecte castellà d'Albacete, sembla que s'ofenen de les detencions.
A la pàgina web de El Pais que es feia ressò de les detencions, un degoteig de comentaris fets des de Balears acusaven ahir a Ajuntaments com els de Calvià, Manacor, Son Servera o Santa Margalida entre d'altres, de corrupció generalitzada a l'àrea d'urbanisme.

Mentre tant les noves urbanitzacions no s'aturen. I la nova pàgina web de El Pais monta un mapa d'urbanisme salvatge en la qual mostra presumptes delictes ecològics duts a terme pel ja ex-batlle d'Andratx.
Mallorca i Eivissa estan afectades d'un càncer anomenat Ciment brut.

I encara que hi hagi més detencions per corrupcions urbanístiques, no crec (tan de bo m'equivoqui) que tomin tot el ciment que han aixecat de manera il·legal.
La justícia ha detingut, aquesta vegada, a presumptes corruptes. Però serà ara capaç de tirar abaix allò que legalment no hauria de ser allà? Serà capaç de retornar al paisatge, ara corromput il·legalment, el seu aspecte original?

Avui el cul fa bombolles a molts polítics i constructors. Estan cagats. La paranoia per més detencions i per saber si les conspiradores converses telefòniques que s'han mantingut a molts despatxos han estat gravades, s'està (suposadament) escampant arreu d'alguns ajuntaments de l'illa.

Aquesta paranoia afecta a una classe política molt determinada.
Les coneixem.
Tothom sap qui son.

Todd Heisler

És diumenge al matí.
Hem berenat i llegit el diari.
Mentre Ella posava guapes les flors de la terrassa, jo casualment he pensat en Todd Heisler, un jove fotògraf nord-americà que ja ha guanyat dues vegades el premi Pulitzer. La primera al 2003, i la segona aquest any amb les impactants imatges de la tornada dels fèretres dels soldats morts a Iraq. Ell ha viatjat tres vegades al Vietnam del desert a mostrar amb la seva càmera les realitats del país.

Val molt la pena fer un volt per la seva pàgina web i aprendre com es pot fer un discurs antibel·licista o un poema d'amor només amb una imatge.

Saber captar.
O saber veure.
I dir.

Queixa Pedant

La notícia a Vilaweb de que El Llibreter denunciava l'absoluta majoria de blogs espanyols, amb la conseqüent discriminació dels blogs catalans, a la web de blogs recomanats del "2on Saló del Llibre de BCN" ha provocat la meva queixa.
Per no aturar la queixosa roda.

GENESI: Guait a la pàgina corregida del Saló, que ara sí, inclou els blogs catalans, amb l'esperança de que el meu blog, aquesta Atlàntida, hi sigui.
Però res.

I és que el fet de que jo llegesqui o hagi llegit a Paul Celan, Gary Snyder, Shakespeare, Samuel Beckett, Harold Pinter, Emmanuel Kant, Martin Heidegger, Thomas S. Kuhn, Basho, Jack Kerouac, Salinger, Artaud, August Strindberg, Stefan Zweig, Lleó Toltoi, Fiodor Dostoievsky, Thomas Mann, James Joyce, William Blake, Artur Rimbaud, Albert Camus, Miquel Bauçà, Melville, Thoreau, Pere Perelló, Ralph Waldo Emerson, Ovidi, Franz Kafka, Suetoni, Gogol, Hölderlin, Joan Mascaró, Borges, Gadamer, Robert Musil, Saint-Exupery, Primo Levi i tants altres que em deix, però que no en faci crítica (és dir opinió personal) al meu blog, m'ha deixat fora d'estar entre els seleccionats.

La meva conclusió (digau-li enveja i estareu equivocats) és que més que pàgina de blogs recomanats, s'hauria de dir "Pàgina de Blogs Pedants del Saló del Llibre de Barcelona".

I és que mai hi haurà dues opinions iguals d'un mateix llibre, encara que els propietaris d'aquests blogs recomanats pretenguin el contrari.

Au, i ho sign amb sang,

Jaqme

Post Efímer (Caduca dia 23 de novembre de 2006)

Voler canviar el món...

(50.000 anys després)

RES

Projecte Mopi

Nova acció del Projecte Mopi després de la sonada acció al torneig Mallorca Clàssic Golf.
Però què és el Projecte Mopi?
Sembla que és un grup que denuncia la màfia i la corrupció al voltant de l'especulació urbanística de les Balears mitjançant sonades accions.
La primera al Pula Golf de Son Servera. Podeu veure el video de l'acció aquí.
I la segona, ahir.

Em declar un fan entusiasta d'aquesta gent.
Per això he escrit aquest post. Per recolzar-los completament des d'aquest humil blog.
I per demanar-los com ho puc fer per afegir-me i participar en el seu grup i les seves accions.
El cos hem demana marxa i no puc callar ni restar aturat quan veig que quatre rates corruptes es carreguen NOMÉS en benefici propi la meva illa, i també les del costat.

Que sapigueu que hi ha un munt de gent que us recolza, Mopis.
Esper amb entusiasme la vostra pròxima acció!
Canya i endavant!!

EL PROCÉS DE PAU

Dia 18 del mes passat vaig anar a la conferència que Sir Alec Reid va fer al Seminari Blanquerna, celebrat aquest any a Cala Millor.
Va entrar lent i cansat a la sala.
Va parlar sobre el procés de pau d'euskadi i de la seva exitosa experiència en el procés de pau irlandès.
Va dir que el primer que s'ha de fer en un procés de pau és traspassar el conflicte des del carrer i posar-lo sobre la taula.
Va dir que per començar un diàleg cap a la pau ha d'existir un primer punt d'acord en el qual les dues forces enfrontades es posin d'acord. El punt d'acord ha de ser la dignitat humana. Tant pels uns com pels altres.
S'ha d'estar d'acord en respectar, en tot procés de pau, la dignitat humana.
Aquest ha de ser el pilar sobre el qual es fonamenti el futur.
Va dir que en un procés de pau no hi ha d'haver interferències.
Va dir que és lent i difícil i que és un procés en el qual els dos interlocutors han de cedir molt de terreny. Fins i tot han de renunciar a coses que, en el moment d'asseure's a la taula, creien irrenunciables. Però han d'arribar a un acord. A un acord en nom de la pau.
Si un dels pocs homes que ha donat Europa que ha aconseguit dirigir un procés de pau amb èxit, diu que (1) no hi ha d'haver interferències, ¿què collons estan fent els jutges espanyols en aquests moments? ¿És que no han pensat que pot ser ara no és el millor moment per fer judicis mediàtics contra ETA? ¿Per què no poden esperar?
Si diu que (2) els dos interlocutors (ETA i el govern espanyol) han de renunciar a molts principis, aleshores per què em sembla (repetesc em sembla o tenc la sensació) de que el govern espanyol no vol renunciar a res.
I si diu que (3) l'acord principal és la dignitat humana, aleshores per què el govern espanyol no respecta la dignitat de tot un poble, com el basc, i legitima el fer un referèndum per avaluar una possible sortida, via democràcia, al conflicte?

Per altra banda, a la pregunta feta per un periodista sobre si Zapatero li havia demanat per asseure's a la taula i dirigir el procés de pau, va contestar que la resposta era confidencial, amb la qual cosa va respondre molt clarament.

Una gran lliçó del capellà irlandès. Simple i brutal alhora. Com a jo m'agrada.
Tant de bo n'hi hagués més com ell i menys com Pedros Jotas, Jiménez Losantos, Rajoys, Acebes i Zaplanas.

Tant de bo hi hagués més gent que pensàs en la pau i no en els vots.


Jaqme

No War

El post d'avui.
Vaig avisar.
Condemnen a Saddam Hussein a la pena de mort.
En plena era tecnològica el penjaran d'una simple corda.
Talment com fa 200 anys al salvatge (i llunyà) oest.
Els malvats són castigats sempre.

Saddam és acusat de matar 148 xiites (indirectament clar, ja que ell només va donar l'ordre de matar-los).

Però quants iraquians i americans i anglesos i italians, etc... han mort per l'absurda guerra que Bush, Blair i Aznar varen començar? Quants han mort de manera indirecta?

No hi ha quelcom d'erroni i d'absurd en la justícia pel simple fet de que un sigui condemnat a morir penjat, i el trio de les Açores (amb rialla inclosa), no?

Joc Lògic

Demà
un nou post...

MARCEL CRANC

Ha nascut una estrella.
Dissabte passat vaig anar al seu concert de presentació.
On em vaig comprar el disc de debut.

No puc deixar d'escoltar-lo.

Sona a nou.
A un so que mai havia sentit abans. A elegància i sensibilitat.
I les lletres?
Colpegen l'ànima amb una força brutal!
Fan que tot allò que ens resta d'humans es sacsegi i tremoli.
Si has conegut els excessos de l'amor i l'odi tu m'entendràs.

Fa poc que me cagava en la puta música cantada en català,
perquè any rera any era exactament la mateixa.
Sense evolució. El mateix so i les mateixes maneres de ser bons al·lots i correctes.
Fins i tot Antònia Font han esdevengut a música pel parvulari.

Però aquest "Animal Fràgil" de Marcel Cranc...
són paraules majors, sensibilitat en estat pur, bellesa feta música, avantguarda, amor i odi en vellut. No record cap disc que m'hagi impactant tant des de que hem entrat al segle XXI.
I està fet per un al·lot de Sencelles. Ves per on.

Només puc comparar la força d'aquest disc de debut a dos primers discs que feren que el món de la música es replantegés moltes coses:
el "The Doors" pels "The Doors", qui si no?
I el "Grace" de Jeff Buckley.
Obres mestres en la història de la música del segle XX.
Que no hi hagi dubtes que aquest disc serà un clàssic del XXI.
Que collons: jur que ho serà!