31/5/06
Passaport
Fa dies que he tornat a la meva illa original (a tu, Atlàntida).
Llegesc diaris a l'hora del berenar i mir el vol de les falcies & oronelles.
No és fàcil quedar a viure als Estats Units per aquell que no està segur de res.
El que he après:
NEW YORK ÉS UN ALTAVEU!!!
Explicació per a necis: Si tu escrius, pintes, tens una botiga al teu barri de poble, ets un cambrer amb aspiracions a cantar, o el que sigui, i vols fer-te sentir o vendre o ser vist per més gent i vols creure en tenir una oportunitat, aleshores ves a la Capital del Món. Allà escriu, pinta, posa una botiga de coses originals a un petit barri, serveix mentre cantes i aleshores pot ser t'escolti aquell que t'ha d'escoltar (així i tot no és segur). De totes maneres si creus en el teu talent ves-hi: és una ciutat amb una gran quantitat d'artistes mediocres (com aquí allò bo no abunda) i gent disposada a comprar el seu art.
Me varen contar la història d'un dramaturg txec que va traduir dues obres seves a l'anglès i se les va auto-publicar. Després va pagar 5 dolars als dependents d'algunes llibreries freqüentades per productors, directors i actors (per aquest ordre) amb la condició que posassin aquelles dues obres a un lloc ben visible.
Poc temps després aquelles obres es van estrenar. Una a Broadway i l'altra a l'Off-Broadway.
Actualment el dramaturg publica (i estrena) les seves obres a la majoria de països i llengües occidentals.
La causa? Un productor de Broadway va comprar l'obra per llegir-la, li va fer gràcia. Va demanar a un bon director si veia possible que allò funcionés. El director la va llegir i va dir que sí, que amb bons actors podria funcionar. Van contactar amb bons actors i amb un teatre cèntric, crec que al Walter Kerr, i la van estrenar.
En resum, el txec va anar a pescar.
Per això ho pens: un altaveu: Fa anys un al·lot txec se'n va anar a NY i va creure en sí mateix. Va posar-hi collons i ho va aconseguir.
Altres també van posar-hi collons i no ho varen aconseguir.
Entre aquests darrers, jo mateix.
Per això he tornat.
Bé està provar-ho.
Cheers to the loosers!
Jaqme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Salut doncs!
Sempre està bé provar-ho.
Gran post Jaqme.
Ets imprescindible a la catosfera. Perdedor tu? És broma, oi?
Perdedor potser, però no derrotat, Jaqme!
Benvingut de nou als països catalans.
Salut
Buk
Gràcies Buk, anònim, Frannia i Brau.
No s'està tan malament a casa, veritat?
Bentornat,
Altaveus, aconseguir-ho, fer-se famós? El contrari lliurar-se, perdre's en la massa. Desindividualizar-se per a ser-ho tot?
Hi poses collons i et consideres perdedor?
Crec que vaig més perduda ;)
Per cert què fas quan no estàs viatjant?
Salut!
Paula, em demanes:
"Altaveus, aconseguir-ho, fer-se famós?"
Et responc:
"No. Viure d'un somni. Ser amo del meu futur i de la meva feina".
Paula, em demanes:
"Per cert què fas quan no estàs viatjant?"
Boníssima pregunta però no acostum a parlar d'allò que m'avorreix.
I ca! perdedor? i ara! qualsevol que surti d'aquell país amb el cap ben moblat no pot ser perdedor!
Ben retrobat Jaqme!
Quan no viatges t'avorreix tot? Jo de vegades m'avorreixo a mi mateixa, llàstima (o no?!) que això amb un canvi de lloc no canvia. Però ja ho diuen: Tota aventura comença al cap!
I així em vaig balancejant* per una grisa Barcelona, tinc la sensació que cada dia és un viatge. I trobo a faltar sentir-m'hi a casa.
Tot el contrari, no?
Bon vent
Se te echaba de menos, que cantaba en Kiko Veneno.
Ben trobat de nou. Els altaveus, l'únic que fan, és més audible el soroll.
"Els altaveus, l'únic que fan, és més audible el soroll."
(aplaudiments per a EQMEVD)
Tens tota la raó.
Però només és renou (o soroll) tot el que ens envolta, oi?
noooo. i el silenci? on el deixes?
On el deix?
Dins el bol tibetà, pot ser: http://estrats.blogspot.com/ 2005/05/vibracions.html
Però allà tampoc hi ha silenci.
Només vibracions.
Hey what a great site keep up the work its excellent.
»
Publica un comentari a l'entrada