16/9/08
La història de les coses
Són 21 minuts que donen per molt.
Una explicació resumida de la filosofia (o economia?) del passat recent (i present) per canviar no només el nostre futur.
El vídeo és fet per la nord-americana Annie Leonard, una experta internacional en salut mediambiental i sostenibilitat. Aquesta presentació és el resultat de 20 anys d'investigació i experiència dins el sistema de producció actual.
Mentre les borses es desplomen, me deman: quina connexió hi ha entre la crisi global i el nostre sistema de producció?
Enceneu els altaveus, posau-vos còmodes, aturau el/s mòbil/s, despenjau el telèfon, (apagau el llum) i clicau al play.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Gràcies Krahm!
I passa-ho.
molt molt interessant.
Just després d'una sessió de compres, glups!
Què fort...!!! Aquest vídeoo s'hauria de passar a les escoles
Necessit 21 minuts per seure i mirar això. Diré coses. Salut!
Iavoneres!
Del 4 d'agost al 17 de setembre, ambdòs inclosos, aquest blog ha presentat 5 posts (en 44 dies).
Es blog de'n Bua, que ara mateix n'ha presentat un, es titula "Aigua". es a dir, 10 en 17 dies.
La productivitat, no obstant, no significa qualitat. Ho sé.
Aquest comment és rèplica - :D - al comment obrant al ara penúltim post del meu blog.
PD: Encara no he mirat el video. El miraré "al poder".
EQMEVD: Jejej, sí. Glups.
Carme: A les escoles, i als adults, a la televisió pública (ja que és pública). I també als polítics ;)
Bua: Be water, my friend! Un savi. Trobar 21 minuts no sempre és fàcil!
Bua: Ah! Hi va haver pocs posts durant l'agost pq estava tancat per vacances!
Video vist.
La connexió que hi ha entre la crisi global i el nostre sistema de producció és íntima, sens dubte.
Hem fet del consum un modus vivendi. Destacaria del video el fet de que el recursos naturals ja estiguin pràcticament esgotats (si tot el món fès el mateix que els EUA necessitariem 5 planetes sencers, diu), i especialment el fet de que els bebés amamantats s'envenenin de productes químics tòxics.
Depriment. Però es així.
El tema en qüestió ésper fer-lo durar dues hores. No es pot resumir en 21 minutets.
Per cert, l'hauria de veure tothom, a mem si feim cualque cosa.
21 minuts, 21 grams (i diuen que l'ànima els pesa). Minuts suficients per entendre millor i no seguir venent les nostres ànimes a aquest consumisme sense sentit. Això de les sabates fa temps que ho pens; també que tot es construeix per durar poc. És increible com ens manipulen...i com ens deixam. Fantàstic i didàctic post!
bua: sí, l'hauria de veure tothom. Jo intentaré fer-lo arribar als instituts d'educació secundària
Jaqme: als politics? Pot donar vots això? :->
Iavoneres!
Sé que no estàs malalt.
Escriu.
Publica un comentari a l'entrada