Escriure i saber què (o no saber què?)A més sempre defensaré que els millors escriptors són aquells que escriuen per a sí mateixos, i no pels altres.
***
Per què "haver de ser" tan productiu?
Alguna vegada anar a pescar. A sembrar i collir.
La companyia dels amics i l'amor de la dona.
Com ho hem fet per complicar-ho tot tant?
Hi ha massa competicions en cada un de noltros.
Me tanc dins jo i dibuix, més que escric.
9 comentaris:
Senzillesa, naturalitat...no importa haver de complicar tot tant.
Fes el que tenguis ganes de fer Jaqme!
I jaaaa estàaaaa :)
Avui una companya de feina ha dit que la gent molt perfecta resulta repel·lent. Un altre company ha respost que l'ideal és fer-ho tot molt bé i a sobre ser discret i no fer-ne ostentació. Ufff!
Avui estic de bon humor, potser perquè ahir era dilluns i me vaig tallar ses ungles.
Me'n vaig a fer una cervessa. Visca sa mediocritat!
He explicat al twitter que hi ha una cafeteria que serveixen paints estil anglès.
L'al·lèrgia no em deixà beure'n una l'altre dia.
Ara hi aniré aposta i en faré tres, al manco.
Vaig enrera.
De paints.
No de posts.
Ni de comments.
Quanta raó tens Jaqme.
Joer, i hauria de tornar a dibuixar, me va bastant bé...
La vida es complica, la compliquem, perquè som complexos.
Si fossim un ficus en tindríem prou amb l'escalfor del sol i una dutxa de tant en tant.
Malgrat les ganes de deixar-se anar, quan tens coses dins has de saber trobar la manera de deixar-les sortir sense fer-te mal.
Dibuixant, escrivint, pintant, cantant.
És més relaxat ser un ficus, tens raó. :P
El personatge del teu dibuix, Jaqme, dóna l'esquena a les seves pròpies preguntes; les fa amb desgana. Dibuixes un dibuix que sembla un càstig. Potser simplement, tanca't si et trobes millor així. Sense produir res. Però pensa que fins i tot així podruiries: pensaments, com a mínim.
Viure és complicat. Perquè efectivament ets un home, un ser humà.
m'agrada quan t'obres i escrius i quan et tanques i dibuixes i pintes
encara que sigui improductivament ;)
Elur: Gràcies. M'alegra que t'agradi. Encara que sigui improductivament.
Frannia: Ni Freud hagués analitzat tan bé aquest dibuix. :) I Sí. Com Victor Krap.
EQMEVD: Com ho fas per clavar sempre els teus comentaris? I no és més relaxat ser un ficus. Millor un cactus.
Bua: Torna a dibuixar, idò. I posa dies per les John Smith's i les Foster's. Crec que el dia de l'Atlètic-Liverpool seria ideal. Viure ambient futboler anglès mentre ens fotem un litre i mig de bona cervesa per hom. Quin gust la poca productivitat!
Carme: Compartesc l'opinió de la teva companya de feina. I per cert, què significa mediocritat?
Lastienditas: Sempre que puc i jastà!
M'encanten aquests dibuixos que fas, Jaqme! Ets un artista.
Estic d'acord amb això que dius de que ens compliquem de manera innecessària l'existència. Recordes el que deia el Chris McCandless? "...en la vida no has de posseir res més del que la teva esquena pugui carregar"
Penso que és una bona recepte per a aconseguir una veritable felicitat
Què vol dir exactament mediocritat no ho sé. Quan ho vaig escriure el què volia dir jo és:
Visca el poder fer el què et dóna la gana, sense haver de pensar en si està bé o no. I què passa si en lloc de ser superguais som simplement mediocres?
Publica un comentari a l'entrada