Krap

Què pot fer l'home per evitar la demència, oh, molt discreta,

molt velada, que li han ensenyat a témer? (Pausa)
Pot fingir que viu i que els altres viuen.

Eleutheria
Samuel Beckett

Sempre he pensat que el temps és quelcom que t'empeny.

Endavant! (encara que no ho vulguis).
Un fet que et fa acumular experiència (encara que no la vulguis).

Imagino un personatge.
Tu.
Demà al matí et negues a sortir del llit.
Inventes una excusa.
Febre o el que sigui.
I l'endemà el mateix.
I l'altra també.
I l'altra i l'altra...

L'objectiu: no participar més del món.
Isolar-se (com m'agrada aquesta paraula!).
No saber els resultats de l'Eurocopa 2008 i aturar el mòbil per sempre (uf).
Ni tan sols parlar o participar de la literatura.
No relatar la pròpia experiència.

Aleshores els éssers estimats t'alimenten, perquè no moris de fam.

Et negues lentament a ser persona, a ser amb ells, a ser part del món.
Aleshores què?
Aleshores la pressió augmenta.
Et vesteixen, o et duen el psiquiatra a casa.

No hi ha solucions per a tu.
Si no treballessis no moriries de fam.
Però tampoc tendries la wii ni l'imac.

Estic mesurant la meva feina i/contra la meva vida (sobre una balança)?
Crec que vomitaré.