Benvolguda Atlàntida,
Arribat al matí a Girona.
Passejat pel bosc de la Devesa! Precioses ombres que calmen!
Assegut a una avinguda amb pastisseries al costat del riu he sentit tres joves que celebraven alguna cosa. Quan han passat pel meu costat he sabut què era. London havia estat elegida seu dels jocs olímpcs del 2012 i Madrid descalificada!
Vaja, un dels problemes de viatjar sol és que amb facilitat pots ser pres per boig. Per un pèl no em poso a botar al costat d'aquells tres post-adol·lescents! Res, he estret el puny i m'he dit a mi mateix en un acte instintiu: "Que se foti na Cirer (la batlessa de Palma -record que Palma ERA sub-seu de vela-). Com a mínim no tendran una altra excusa per carregar-se encara més la meva illa!". Després he obert el puny i m'he mirat la mà. Tornant a la realitat amb aquesta imatge he pensat que els politiquetxos balears no necessiten excuses per enfonsar la meva illa.
Amb aquesta llibertat no hauria d'ofuscar-me per això!
Girona és Arrel, Màgica... Cabalística.
És la capital espiritual dels meus Països sense nom!
Llegint el diari dubt si em donarà temps a arribar a Edimburg a participar al costat de Bob Geldorf contra els Vuit Grans del cul (G-8). Voldria ser-hi però no vull tenir pressa ni tenir objectius per ara. Encara no sé a on anar ni quant durarà.
Una abraçada, Jaqme.
1 comentari:
Girona és bonica, molt bonica. L'ultima vegada que vaig anar ja fa 3 anys i el motiu va ser tan trist que no he pogut tornar-hi. Però és un lloc preciós.
Què bé... així, sense presses...
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada