El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges, artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses duen el seu ritme, i els rellotges un altre. Cada cosa té el seu temps. Quan eren ben petits, els meus fills seguien el seu propi ritme, el seu temps en un continu (discontinu) dia/nit. Una de les primeres coses que em van ensenyar és aquesta, que ells se seguien a si mateixos i no a les hores. Neixem deslligats dels horaris i lentament ens hi unim, ens hi fermem. Vivim units a un temps artificial que pretén unificar cada individu en una massa amorfa, quan justament cadascun de nosaltres, cada ésser, cada cosa, cada pedra, taula, moix o infant, té un temps propi. Si un neix amb l'estranya casualitat de ser humà, lentament serà dissociat del seu propi temps per unir-lo al rellotge. Alienar-lo de si mateix per convertir-lo en un esclau fermat a uns nombres.
Observa la natura. Tot funciona segons el seu propi ritme. Les llavors, la floració, la germinació, tot segueix el seu propi temps. Un temps que va des de dins cap a fora, i no des de fora cap a dins. Però els humans hem creat un artefacte que, com l'anell de Tolkien, serveix per governar-nos a tots, per reunir-nos, per lligar-nos. A tota la humanitat. Només seràs lliure en la mesura que et deslliuris de les hores i t'apropis al teu temps, propi i únic.
Quin seria el teu temps, si en lloc de seguir el rellotge, et seguissis a tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada