La situació ideal o l'objectiu original és fer un post de poques línies i brillant.***
He acabat d'escriure una nova obra de teatre.
He pensat que la situació ideal seria poder escriure una obra cada mes i presentar-la a un concurs i guanyar el premi.
I així anar tirant.
Clar que les situacions ideals només existeixen dins el cap perquè si no ja se sap...
***
Quan escric ho faig pensant en el lector ideal.
Algú que en comptes de donar-te copets a l'esquena et sàpiga criticar quan li passes l'obra acabada de sortir del forn.
Si escrius teatre és difícil trobar aquest lector perquè simplement ningú llegeix teatre.
Això cansa. Aquest lament concret cansa per repetitiu.
Escriure no significa escriure novetat-nou-modern.
Jo no.
I a més per què un autor, un pintor, un escriptor o un escultor ha de voler a donar a conèixer la seva obra?
Eh?
Per què?
***
Si he assolit el 50% de l'objectiu original, me conform.
Però crec que no.
10 comentaris:
El títol és d'una cançó dels Manel.
La foto me la van fer ahir.
M'ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.
Sóc el barrufet webaire.
qui no arrisca, no pisca.
i el lector ideal no existeix.
Sóc incapaç de posar cares als blocaires als quals no conec la cara. Em pregunto quina cara em posaves a mi, un dia em vares dir que m'imaginaves morena.
Perquè als concursos literaris que conec no hi contemplen el teatre?
Jo ja ho sabia i ara tu també ho saps, en mi almenys no trobaràs a la lectora ideal. No perdis l'esperança, però.
Tothom necessita expressar-se i ser reconegut d'una manera o altra. I sinó doncs perquè necessitem expressar-nos?
Ja et dic ara que poques línies, el que serien poques línies no hi són, è?!
Barrufet webaire! ara entenc perquè tens una pàgina web tan xul·la!
EQMEVD: Stephen King diu que sí, i que en el seu cas, de corranda de parella estable, diu que el seu és la seva dona. Però això és impossible.
Elur: No és que posés només cares. Era un tot. Si no li dius a Buk et diré que, per exemple, el m'imaginava essent un molt petit oficinista de més de 60 anys, que en secret, en les hores mortes d'oficina, com un Bartleby japonès, escriu haikus d'amagat. En fi...
jajajaja
doncs és llarg i prim! i jovenàs!
:)
I xerrant d'aspectes. Avui he retocat el d'aquest blog.
Estic convençut de tenir el més lleig de la xarxa.
Quin drama.
El post, les situacions i el lector ideal no existeixen. Afortunadament. Perquè hem d'aprendre i avançar i això només s'aconsegueix a força de viure situacions, trobar lectors i escriure posts imperfectes. Besades!
I molt guapu, Elur, molt guapu. Que no se t'oblidi hahahahaha
Conyes a part... Jaqme!!! ja em posaves vorejant la jubilació!!! Doncs no em queda ni res! hahahaha
Jo també poso cares als blocaires, ho he de confessar hehehehe
Jaqme, quant et llegeixo opinions sobre el teatre, em sento plenament identificat amb el que dius. Crec que tot el que escrius és aplicable a la poesia. Estem condemnats (afortunada condemna) a llegir-nos entre nosaltres. Poc o cap interès desperten aquests gèneres a casa nostra.
M'agrada la idea d'anar presentant-se a tots el concursos a veure si així és pot anar tirant. Però també he de dir que no confio massa en la honradesa d'aquests concursos :(
Una abraçada
PD: 100% de l'objectiu assolit :)
oh, però si t'hagués dit Jaqme que era guapot, ell hauria dit que no... o sigui que...
llargot, primot i guapot, jejeje.
els canvis m'agraden. m'agrada el contrast entre la teva manera d'expresar-te mitjançant la pintura i la sobrietat del bloc. Aquí el que ha de provocar reaccions són les paraules.
estic molt xerrameca, ja ho sé... és la tramuntana.
Publica un comentari a l'entrada