Hi ha tendències.
En anglès els hi diuen Trends.
Hi ha Google Trends i Twitter Trends.
També revistes que ens diuen del que hem de parlar.
De la novetat, és clar!
De cop un munt de gent es posa a parlar del mateix al mateix moment.
Per què?
De què parla?
Es diu que som allò que feim, allò que pensam i allò que deim (i bé que ho sap el Facebook).
Analitzant els Trends podem saber què ens interessa a la humanitat global rica i occidental (això és amb accés fàcil a Internet).
La novetat.
Vet aquí un videoclip de l'any 2007.
Cal remuntar-nos a l'origen?
Avantguarda o reraguarda?
Parlam contínuament de nosaltres i de les nostres meravelles.
Pot ser caldria rellegir als presocràtics perquè ells ho van observar tot per primera vegada amb la mirada neta. La mirada meravellada i pura. I van saber mirar allò vell amb ulls nous.
Hem passat de mirar el món a mirar obsessius la nova producció humana.
Imitam converses.
A veure si al final no serem tan diferents els uns dels altres.
16/3/09
Imitosis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
"Imitosis" és el títol de la cançó.
L'autor: Andrew Bird.
El temps no és lineal, ens anem movent sempre en el mateix cercle, repetint les mateixes coses, només que més mudats tecnològicament. No som res més que un ramat de xais. Ja ho cantava Llach a Somniem... "un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos."
Conillets d'índies d'algun estudi sociològic i ens hi avenim sense saber-ho. I quan ho sabem, quasi que se'ns en fot.
Hauríem d'aprendre a mirar a través dels nostres ulls, no pas acostumar-nos a mirar a través dels dels altres.
(feim, pensam, deim, parlam, imitam... és bonic el mallorquí :))
Què complicat és crear.
Què difícil.
Cada vegada més, segur.
No vull saber rés de trends, me basta amb els meus affaires i hobbies. Son tants que casi podria dir que me falta temps per donar-lis minuts a tots.
Tendències? no vull ser una ovella més, al manco vull intentar-ho.
Ben segur que no serem diferents els uns dels altres. Tot es repeteix. Les mateixes meravelles i les mateixes petiteses.
"Hem passat de mirar el món a mirar obsessius la nova producció humana" No puedo estar más de acuerdo.
Aprendemos imitando y la imitación se queda con nosotros, igual que con el resto de animales. La diferencia es que nosotros lo llevamos al límite.
Elur: "Hauríem d'aprendre a mirar a través dels nostres ulls, no pas acostumar-nos a mirar a través dels dels altres." Yeah!
Bua: No som ovelles. No és el que volia dir. Tots som diferents però tots posam la nostra mirada sobre les mateixes coses. Sobre una cosa: la Novetat. I clar que sí! Siguem lliures (i pensem com a tals)!
Frannia: Les mateixes petiteses i les mateixes meravelles. Tal qual. Però quan hi ha petiteses esquivam la mirada.
Hematie: I a qui va imitar el primer home? Quan vam aprendre a imitar-nos?
Per cert, què us sembla la cançó? (és que a jo m'agrada molt!)
Ahhhh...No puc escoltar la cançó! M'he quedat amb les ganes. Sabia que tard o d'hora la censura arribaria a aquest blog subversiu... ;-)
Es conya, suposo que deu ser cosa de la meva connexió, o del blogger, o del firefox o ves saber que...
No puc gaudir del vídeo, però si del post. Tenia ja ganes de llegir més coses teves, Jaqme.
Com sempre, remous consciències i fas pensar... I no se m'acut res més subversiu que això.
Se parece a la pregunta de "¿qué fue antes, el huevo o la gallina?"
Me ha gustado la canción, pero no sé por qué no me ha entusiasmado mucho. Bon Iver, en cambio, fue todo un descubrimiento.
Tendència:
Seure recolzant el pes sobre el cantó esquerre.
No coneixia aquest "pájaro". Ja m'hi he enganxat! Gràcies pel descobriment
Publica un comentari a l'entrada