Benvolguda Atlàntida,
Mentre bereno (un cop més de "gallo pinto") sento a dos turistes americans parlar de la mort d'Steve Irwin.
Reconeixo el nom: el "caçador de cocodrils" i gran protector de la vida salvatge (encara que no sé fins a quin punt el director d'un zoo protegeix la vida salvatge, però això és un altra tema...).
Em sento trasbalsat. Quan mai t'has plantejat la mortalitat d'algú és més dur encara.
Estimava la Natura i hi dedicà tota la seva vida (i la seva mort).
Queda un record per a nosaltres.
Un record que és la seva lluita.
El seu somni.
La seva estela.
Jaqme
5 comentaris:
a mi també m'ha colpejat la noticia,
transmetia d'una manera tant directe la seva passió per la vida salvatge. Es trovarà a faltar molt
a la noticia es diu que una manta l'atacat ferint-li amb la seva cua, el pit a prop del cor, vull fer un incís i es que les mantes no ataquen a cap esser viu per fer-li mal, només ho fan quant es veuen en perill.
A mi també m'ha sabut greu.
Quan tenia tele sempre veia el mateix capítol dels cocodrils.
més informació:
http://www.elanzuelo.com/secretos/secreto24.htm
Sembla que ho hagués cercat fins que ho ha trobat. La manta en tot cas no en té cap culpa. Els aborigens australians tampoc.
Publica un comentari a l'entrada