Me terroritza viure contínuament en el present
tot fluctua, gira i canvia
excepte la por
al futur des de l'ara
he d'anar al metge pq em recepti Distensan
viure com adormit
no necessit que res m'afecti massa
ni que cada cosa penetri la pell endins
el paissatge és fet de muntanyes massa difícils de pujar.
Em sento més fluix que ningú i incapaç de lluitar contra res.
Ella me diu que no és cert que som molt fort.
Escriure-ho pot ser sigui una teràpia.
Pot ser m'ajudi.
A no se què.
Estic trist i enfadat. Però no sé perquè ni contra què.
Contra el PP, això segur, i esgota
lluitar contra el mal.
A la pàgina de Ja n'hi ha prou, en teniu proves.
Som molts.
A la merda amb tot.
Pot ser aquesta lluita sigui el símptoma
del meu bollament.
Una altra pastilla per dormir.
Som massa jove per dependre d'això.
Puta cap.
Per què justament jo he hagut de ser així???
9 comentaris:
pensa que això també passarà Jaqme, no cal donar-hi moltes voltes, i t'ho diu una que està prenent ansiolítics i antidepresius... tinc la teoria de que no em serveixen de ben res, potser només per dormir (hi ha dies que ni per això)...
La resta depèn de mi, depèn de tu.
Només falta buscar allò que et faci somriure i somriure...
Només fa falta deixar-te sentir el que sents i prou i espolsar les pors, les neurosis, les paranoies... malgrat tornin quan volen, però d'això es tracta, d'aprendre a espolsar-les contínuament, d'aprendre a buscar allò, per petit que sigui, que fa que el dia no sigui un dia perdut...
Una abraçada, maco.
I perdona el rotllasso...
Elur: No és cap "rotllasso" i agraesc molt la teva sinceritat i consells. Segur que passa, ho esper així. Tens tota la raó. Vaig a posar-me el xandall, la càmera de fotos i a pujar la muntanya!
Et recomano la lectura del llibre "Modo de ben viure o Compendi de la Filosofia Moral", traduït per Antoni Febrer i Cardona a Maó l'any 1803 i editat el 2006 per l'Abadia de Montserrat. Diu al capítol de l'esperança i el temor: " Si tu creus alguna cosa impossible, la teua mateixa desconfiança podrà ésser que l'hi fàcia i, pel contrari, aquell qui confiadament persevera, venç tots los obstacles"
Jo ho provaria abans de prendre cap ajuda farmacèutica.
Ànim Jaqme, concentra la energia que desprens amb tu mateix!
Acabo de veure un reportatge sobre Buenos Aires. Allà moltíssima gent visita a un psicoanalista sovint degut a l´estrès que genera la gran ciutat...Tal vegada això hauria de passar a Mallorca!
Brie van de Kamp.
No t'hi enganxis gaire a les pastilles, t'ho dic per experiència, aquests dies que he estat fomuda he pres pastilles per dormir (DIAZEPAN) i creen addició, tanta que ara no puc dormir si no les prenc, per això em donen les tantes de la matinada quant vaig al llit, son dolentes de collons, com els del PP!!!!!! :-P
Per cert, divendres al Cuatro van fer un reportatge sobre Andratx (no se si ho escric be), no comment :-S
Cuidet i descansa, petonasos!!!!
què tal les fotos de la muntanya?
i l'excursioneta?
:)*
Rei, les crisis són per superar-les. No perdis forces. Ànim. No és valent el que no té por, sinò el que la domina i...efectivament, ets massa jove per haver de medicar-te. Si cerques bé trobaràs el mateix efecte en altres coses més saludables. Besades!
És que tothom que llegeix aquest blog està deprimit???
Em fa gràcia :)
I no n'hauria de fer.
El meu cap està millor. Supòs l'ara com una època de canvi.
Ah! i GRÀCIES A TOTS PELS VOSTRES ÀNIMS!
Publica un comentari a l'entrada