Ben arribat, o tornat, a l'illa.
Com cada vegada és com si hagués tornat d'un somni.
Com cada vegada és com si mai hagués faltat un dia aquí.
Em trobo amb una sorpresa.
Aquí a prop divendres es presenta una obra de teatre que porta el nom d'aquest blog.
No sé si hi té a veure.
Per altra banda conec a dos dels actors que representaran l'obra.
Me fa ganes.
Divendres seré allà.
A L'Atlàntida. Una obra de teatre i una illa que s'enfonsa.
Voldria que m'agradés.
Però també que em ferís
o que em despertés.
No veig altra funció a l'art.
4 comentaris:
És que l'art només té aquesta funció.
Benvingut a l'illa jacme.
He vist els diaris,notícies, cartells de s´obra pertot arreu...xerren de l´Atlàntida.
Curiositat. Interès. Suspens. Ho tenc aprop i aniré.
Demà ja vos contaré.
Si però sense oblidar la bellesa, joan.
Anonymous: jo hi vaig anar ahir i va ser espectacular. Gent rient, gent plorant i gent col·lapsada per la veritat de l'obra.
Demà repetiré amb alguns amics.
nothing is more powerful than beauty in a wicked world...
Amos Lee
Publica un comentari a l'entrada