Elquemaietvaigdir: "Massa por. Massa merda sota la catifa." Si, i actualment, massa gent entestada en no aixecar aquesta catifa. Quanta merda més hi cabrà?
quines missions tan peculiars ens dóna la vida. Qui li ho diria a aquest home que naixeria per això... la venjança em sona lletja. La justícia m'agrada més.
El de la gent que no estava disposada a deixar-se dir al final de la guerra que no hi havia espanyols fora d'Espanya.
La queixa va per aquests governs "democràtics" que no han estat capaços de netejar les ferides i que han preferit invertir milions per recuperar els cossos de la divisió blava, abans de donar suport a les famílies de republicans que de la seva butxaca han anat buscant els seus morts en fosses comunes cobertes de males herbes.
Jo penso que encara hi conviuen les dues Espanyes. I no són precisament les de les autonomies.
Com mirar el passat amb els ulls d'ara? Si debades, la vertadera història és la història dels assassins en nom de la pàtria, en representació d'una idea, en interés del progrés, etc,,,
Simon Wiesenthal.
12 comentaris:
Va estar "pres" —per dir-ho de manera suau— a Matthausen.
Va sobreviure.
I es va dedicar a perseguir nazis i a portar-los davant el jutge.
Tant de bo un cop acabada la dictadura n'hi hagués hagut un com ell, aquí.
M'espantes.
A vegades penso que uns i altres anem entrellaçant idees.
Pensava en Wiesenthal per fer un post aquesta tarda però m'havia sortit tant negre que he preferit no penjar-lo.
I estic absolutament d'acord amb tu.
Calia un Wiesenthal després de Franco.
Massa por. Massa merda sota la catifa.
Massa morts sense nom a la vora dels camins.
Aquest home ha fet una feina bonisima
OPB
www.racocatala.com/opb
Elquemaietvaigdir: No som jo qui t'espant. És l'Esperit de l'Època que vivim. Que ens uneix.
I ens separa.
Elquemaietvaigdir: "Massa por. Massa merda sota la catifa."
Si, i actualment, massa gent entestada en no aixecar aquesta catifa. Quanta merda més hi cabrà?
Salutacions
Buk
Jaqme: sí que ets tu qui m'espanta. Els temps, també.
Buk: Tots tenen un mort a l'armari. I sembla un pou sense fons. També m'espanta això.
I per què t'espant?
:(
"Ningú ens pasta de nou de terra i fang, / ningú invoca la nostra pols. / Ningú." Paul Celan.
quines missions tan peculiars ens dóna la vida. Qui li ho diria a aquest home que naixeria per això...
la venjança em sona lletja. La justícia m'agrada més.
Tens raó Nohisóc.
Per això va ser només un pas.
El de la gent que no estava disposada a deixar-se dir al final de la guerra que no hi havia espanyols fora d'Espanya.
La queixa va per aquests governs "democràtics" que no han estat capaços de netejar les ferides i que han preferit invertir milions per recuperar els cossos de la divisió blava, abans de donar suport a les famílies de republicans que de la seva butxaca han anat buscant els seus morts en fosses comunes cobertes de males herbes.
Jo penso que encara hi conviuen les dues Espanyes. I no són precisament les de les autonomies.
Com mirar el passat amb els ulls d'ara? Si debades, la vertadera història és la història dels assassins en nom de la pàtria, en representació d'una idea, en interés del progrés, etc,,,
"Com mirar el passat amb els ulls d'ara?", demanes, Eliot.
Mira els ulls de Wiesenthal.
Ells et responen.
Publica un comentari a l'entrada