Jejeje... Si al final em donareu la raó. S'ha d´escriure alguna cosa cada dia. No importa el que. Però escriu! (Si, si... ja se que jo soc el primer en no cumplir la norma, peró no per això deixa de ser menys certa)
Potser arribarà el dia en què els androides relatin els seus somnis en un bloc. Potser serà un gran dia, el més lluminós de tots. Nosaltres ens asseurem davant la pantalla de l'ordinador i accedirem als neguits més íntims de les nostres criatures: qui sap, pentura ens hi reconeixerem... Tanmateix, la qüestió no és tant escriure com tenir forces per a fer-ho.
UN BLOC ÉS COM UNA PERSONA.
9 comentaris:
Jejeje... Si al final em donareu la raó. S'ha d´escriure alguna cosa cada dia. No importa el que. Però escriu!
(Si, si... ja se que jo soc el primer en no cumplir la norma, peró no per això deixa de ser menys certa)
Salutacions
Buk
Quid pro quo, Buk.
Potser arribarà el dia en què els androides relatin els seus somnis en un bloc. Potser serà un gran dia, el més lluminós de tots. Nosaltres ens asseurem davant la pantalla de l'ordinador i accedirem als neguits més íntims de les nostres criatures: qui sap, pentura ens hi reconeixerem... Tanmateix, la qüestió no és tant escriure com tenir forces per a fer-ho.
De moment envien spam...
El bloc és un tamagochi.
Té sentit això si no us conec?
Em deixau petits comentaris. Marques dactilars a la finestra de la meva casa.
Tots androides-píxels en un món desfragmentat.
Estàs llegint Blade Runner?
Potser sí que tots plegants som una mica replicants...
però aleshores hauries de canviar la música i posar alguna cosa de Vangelis, no?
Potser el problema és que algunes vegades hi ha més realitat en allò desconegut.
Massa capes de cuirassa ens protegeixen del nostre entorn.
Em fas sentir com una mena de fantasma...amb això de les marques dactil.lars sobre les finestres...uix, quina por...
però potser sí que tots ho som...( en el bon sentit, eh?)
Nohisóc, em penso que tots estem una mica així. Entre el defalliment i la revifalla. Entre post i post. Sempre una mica a la corda fluixa.
Salutacions
Buk
Entre la vida artificial i la vida natural.
Entre post i post.
Sí.
A la corda fluixa.
Publica un comentari a l'entrada