4/8/21

Hello, my name is...


Ahir vaig passar per aquí de nou...

És curiós com quan fa estona que no et llegeixes, que no llegeixes el que escrivies aquí (qui eres) fa anys, en certa manera no t'hi identifiques.

Hi veus algú amb altres lluites, i et demanes quines són les teves lluites ara.

***

Va ser com tornar tocar la porta d'una casa d'un amic que feia temps que no visitaves. 

Va ser com entrar-hi a fer un cafè...

(--És que ara no prenc cafè... no tens matcha?)

                                                                                             ...i tenir-hi una bona conversa.

***

Vaig sortir de la casa, o millor dit de l'illa que s'enfonsa, demanant-me què hi tenen en comú aquell que era, i qui ara som.

Cercant la constant que perdura.

Cercant el que ens uneix i no el que ens separa.

Necessitam una constant perquè necessitam una àncora.

Necessitam una àncora que sigui dins teu, no en els altres, no en allò altre.

Bé.

Necessitam una àncora?



1 comentari:

EQMEVD ha dit...

les àncores són fetes per llevar-les quan cal