5/9/06

Postal des de Monteverde

Benvolguda Atlàntida,

On hi ha l'home l'animal se'n va. No agradam gens.
Som el més ferest depredador de la història de la Natura perquè matam animals fins i tot quan no tenim necessitat de menjar-los. Ni de defensar-nos. Matar per matar. Matar per plaer.
Sembla que ho saben.
I fugen.

He de deixar enrera la muntanya del tròpic.
Avui he abastat amb la mirada dos oceans.
L'Atlàntic i el Pacífic des de la Reserva Natural.

Demà al matí me'n vaig d'aquí en direcció al Pacífic.
L'Oceà majúscul.
M'han parlat bé de Montezuma i de Santa Teresa.
Voldria que fossin llocs on el turisme no ha arribat.

La part marítima de Costa Rica sembla Mallorca fa 60 anys.
Fa 6 anys que els hi començat el turisme.
Com a mallorquí escaldat els avís que vagin alerta. Que no s'ho carreguin.
Que ho respectin i ho estimin.
No és suficient i ho sé.
No som ningú.

Ho voldria així.

Una aferrada.
Jaqme

3 comentaris:

Klaradou ha dit...

Respectar i estimar a la natura no és suficient mai. Hi ha d'haver alguna cosa més. Lluitar per ella o això que fas.
Quan tornaràs?

darreraelmirall ha dit...

jaqme, abans d'ahir vaig trobar un text sobre la Wilderness a l'adreça: http://personales.ya.com/muntanya/articles/wildecopol.htm

Te'n transcric un petit tast:

"Com va dir l’alpinista Pierre Beghin: “és important per l’equilibri emocional de l’home que la wilderness subsisteixi, que es mantinguin uns espais salvatges al planeta on l’home es pugui perdre, es pugui mesurar amb la natura intacta.” Una de les grans tragèdies implícites en la destrucció del medi és que ens priva d’aprofundir en nosaltres mateixos i d’endinsar-nos en allò que pot donar un sentit a la nostra vida. Per tot això creiem que la wilderness ha de ser possible en la mesura que és, moralment i estètica, necessària."

salut i sort

Joan ha dit...

Jaqme, de vegades ets massa innocent.
El turisme ha arribat per tot. La terra ja no és verge i la natura menys encara.
No sé què cerques.