Postal amb boira

Benvolguda Atlàntida,

M'agrada aixecar-me prest i caminar durant hores. Sobretot en cap de setmana que és quan ho més ho puc fer. Sé que m'he d'excusar per haver estat tant de temps sense donar senyals de vida. Supòs que m'estava habituant.
Va ser dissabte de ben matí quan vaig arribar a una de les aturades de metro que donen a la part baixa de Manhattan i que guaiten a l'espina dorsal de Nova York (Carrer Broadway) quan em vaig trobar pràcticament sol al centre econòmic del món. La boira no deixava veure la part alta dels gratacels ni el final dels estrets carrers del downtown.
Aquesta ciutat és fotogènica perquè és cinematogràfica.
Retir moltes de les coses que vaig escriure en el post anterior. Aquesta ciutat és com una dona tímida. La coneixes quan t'hi enamores (i ara em record com el narrador que narra el principi del film "Manhattan" de Woody Allen, l'has vista? Faig meves les paraules del seu principi).
Nova York no és Nord-Americana. És holandesa.
Nova York és una ciutat de llibertat i respecte i de gent amb una amabilitat i una calidesa com mai havia conegut abans.
Aquesta és una característica de ser una ciutat-port.
Nova York és feta per inmigrants que han assolit el Somni.
Jo, un més.

Pel que resta, que sabis que visc a un pis compartit a Harlem, una de les zones més barates que he trobat (que sigui una zona barata no significa que sigui barata).
Compartesc la casa amb 3 persones. Em va bé així. Compartim menjar, tasques i despeses. També converses.
Entre aquests "flatmates" o companys de pis, una bella dona. Tot estaria bé si jo no fos un especialista en enamorar-me de dones guapes i intel·ligents. És fotògrafa. Fotografia mans. Té aquesta obsessió. Una obsessió fàcil i senzilla. Com a mi m'agrada.

Sí, Atlàntida.
Em sent lliure a una ciutat que se sent lliure.
Supòs que et costarà entendre això.

Però no t'oblid,
Jaqme