Ahir a la nit vaig navegar per altres blocs (Singapur, Chicago, Illinois, Sao Paolo...). Vaig guaitar a les finestres on es representava una alegra comèdia (vides reals? representacions de la felicitat?).
Vaig fullejar àlbums de fotos de parelles acabades de casar, diaris de moixets, vides a una oficina, històries globals, opinions d'allò o d'això...
Els blogs i els seus emmascarats:
A qui importen les seves vides i opinions?
Un diari per la posteritat... d'aquí mil anys algú podrà llegir això i el meu correu-e.
A qui importa la puta merda que jo (o qualsevol altre) escrigui aquí?
Estau avorrits i morts d'oi davant la pantalla de l'ordinador? És el millor que ara mateix et pot oferir l'existència?
No som amics i ni tan sols ens coneixem...
Ens respectam pq som amables els uns amb els altres. Talment com la solitud en una gran ciutat.
Però tenc curiositat en alguns de vosaltres. Sobre tot en elles... em demàn si deuen estar bones. Em sap greu mostrar-me tal com som ara mateix. Voldria ser sempre amable. Però avui no tinc el dia.
Així que ja ho veus, no m'importen massa les teves idees.
Tampoc les meves.
Dec tenir una crisi.
Deu ser hora de fer algun canvi.
O de tornar a partir...
9 comentaris:
Per què escriure? Aquesta pregunta crec que se la ha fet (i si no se l'acabarà fent) tot aquell que ha agafat llapis i llibreta (o teclat i ordinador).
Cito aquí una dita del Stephen King que no tinc ganes de traduir:
Siempre he escrito porque me llenaba. Puede que sirviera para pagar la hipoteca y los estudios de los niños, pero eso era aparte.
Yo he escrito porque me hacía vibrar. Por el simple gozo de hacerlo. Y el que disfruta puede pasarse la vida escribiendo.
Ha habido momentos de mi vida en que escribir ha sido un pequeño acto de fe, como escupirle a la cara a la desesperación.
Escribir no es la vida, pero yo creo que puede ser una manera de volver a la vida.
No és un escriptor que m'entusiasmi massa, però crec que aquí ha estat molt lúcid. Potser et serveixi d'algo.
Ànim, Jaqme.
PD: Tots pensem si qui està a l'altre banda està bona o bó (depen dels gustos)
The curiosity killed the cat.
Però això ja ho sabies.
I escriure així no deixa de ser una manera de masturbar-se en públic.
També té el seu encant.
La resposta podries trobar-la,potser, a http://orsai.bitacoras.com/archives/000743.php
Hi ha una pornografia molt més detestable que la que explicita pel, cul, pits, raves o xones: l'essència del cos, al cap i a la fi, es manifestar-se, exhibir-se, fer-se present, patent... l'exhibió de les intimitats és molt més impúdica i ordinària... al cap i a la fi destorba el que hauria de ser l'ús preferent d'aquest instrument que és la xarxa: la conspiració, la revolta, la subversió, l'apologia de la llibertat, la informació de debò, aquella que informa d'allò que ens atany a tots i que els mitjans oficials bé es preocupen d'ocultar-nos... CAL CALAR FOC A LA XARXA, NO ADORMIR-LA AMB NIMIETATS QUE NO INTERESSEN A NINGÚ MÉS QUE AQUELL QUE LES EXSUDA!!!
la existencia en si és absurda, així que la resta de coses no ho poden ser més, sino que ajuden a que tingui un sentit o una finalitat el continuar visquent, és bastant interessant tot el que passa en aquest planeta ja tinc ganes de veure com acaba!
Ja se que no t’adreces a mi, jo no soc “alguna d’elles”, si de cas soc un d’ells.
Però volia dir-te que per mi, aquest escrit teu et retrata molt bé, un xicot de carn i ossos força inquiet. Gairebé com si fossis el cul d’en Jaqmet.
O si vols que t’ho digui d’altres maneres, el dia té nit, hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment, seny i rauxa, instin i raó, ... , no sé.
Salut, company, i endavant.
Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
»
Looks nice! Awesome content. Good job guys.
»
Very pretty design! Keep up the good work. Thanks.
»
Publica un comentari a l'entrada