Buffff...quanta raó! Uns dels moments més feliços de la meva infància són aquells en que anavem amb els meus cossins a la muntanya i ens enfilàvem als arbres. En aquells dies somiàvem amb cabanes altíssimes de fusta i a viure entre les fulles verdes dels pins. Com canvien les coses, sigh...
Elur: tot el que sigui estar amb contacte amb la Natura compta. Però no ho diguis molt fort que després els ciutadans surten de les ciutats i ens la cremen i destrueixen. Abans de pujar als arbres no varem sortir del mar?
Perdem la infància i tota innocència quans ens adonam que fa estona que ja no pensam en pujar als arbres.
11 comentaris:
Buffff...quanta raó!
Uns dels moments més feliços de la meva infància són aquells en que anavem amb els meus cossins a la muntanya i ens enfilàvem als arbres. En aquells dies somiàvem amb cabanes altíssimes de fusta i a viure entre les fulles verdes dels pins. Com canvien les coses, sigh...
A mi sempre m'ha fet por, fins i tot de petita, la possible caiguda després de la pujada :(
M’agrada la foto i m’agrada la frase.
Jaqme, deixes que te les pispi per posar-ho al meu bloc?
Clar que sí amic.arbres.
Pots fer el que vulguis.
Per jo serà un honor.
Però el merit és del Dr. Booneval, no ho oblidis. ;)
compta enfilar-se per les roques tot passejant pel riu?
Gràcies Jacqme.
Ja està posat : Pujar als arbres
Elur: tot el que sigui estar amb contacte amb la Natura compta. Però no ho diguis molt fort que després els ciutadans surten de les ciutats i ens la cremen i destrueixen.
Abans de pujar als arbres no varem sortir del mar?
Here are some links that I believe will be interested
Very pretty design! Keep up the good work. Thanks.
»
I like it! Keep up the good work. Thanks for sharing this wonderful site with us.
»
Publica un comentari a l'entrada