19/8/17

La natura del principi de la vida

Som a Chamonix i avui se m'ha fet palès que la ciència està apagant un relat de mil·lennis que cal -a les totes- conservar.
A uns pocs quilòmetres d'aquí  va néixer la idea que va germinar en un mite universal. 
La història és coneguda perquè ens l'explica la mateixa autora. Mary Shelley va escoltar al 1816 una conversa entre Byron i Percy Shelley, amb la que va botar la guspira del mite en una nit de tempesta com la d'avui. Parlaven sobre "la natura del principi de la vida". Imagín na Mary escoltant la conversa amb interès però, com ella explica, sense intervenir. 

Aquella nit na Mary va tenir un somni revelador amb argument inclòs. 
Un mite acabava de néixer. 

Imagín a Byron i Percy al 2017 discutint sobre la qüestió i cercant a Google algunes respostes, repetint el que llegien aquí i allà. Una conversa de lloros en que més que pensar per sí mateixos repetirien el que altres diuen. I vet aquí el problema. 

Tenc la sensació definitiva que hi ha un nou dogma, un nou relat sagrat --quelcom que ha substituït no només el pensament mític sinó també el religiós-- a canvi d'acceptar molts dels beneficis que la ciència ens aporta. Un nou sol s'ha situat al centre de la galàxia. I petits planetes giren al seu voltant. Inclòs el de la religió i els mites. I també satèl·lits de para-ciències. I també opcions de futur que estan allà per falsar demà el que avui consideram segur. 
Perquè la ciència té això. El que avui és cert demà haurà canviat. La història va començar amb Copèrnic.  

Llampega sobre la vall i també sobre el Mont Blanc i no vull que les glaceres es fonguin mentre em culpo d'haver arribat fins aquí amb vehicles de carburants fòssils. Som un assassí que plora la víctima.

Però tinc una esperança. Que la ciència pugui salvar-nos. Però sovint la ciència està al servei del que dóna doblers, això és del capitalisme. I el capitalisme, quan pensa salvar algú o quelcom, només pensa en ell. Tu i jo som només petits nombres (Quan s'acabi el món hi haurà una campanya de màrqueting per vendre merchandisign: The world is over, begin to live). Per tant l'esperança passa perquè el capitalisme salvi les glaceres si això "dóna diners". O com a mínim més diners que el petroli i derivats. 

Si no pensam que la ciència pot estar equivocada, si no qüestionam, si no ens feim preguntes o tenim converses metafísiques (i entrar per tant a l'espai en que la ciència ha de callar) o simplement tot el que sabem fer és cercar respostes a Google a les preguntes sobre "la natura del principi de la vida" estam -cerebralment- morts. I el que és pitjor, a voluntat pròpia, perquè renunciam a un dels elements prioritaris de la vida: el somni, la imaginació, la intuïció, o la creació des del no-res, però també a pensar i a l'art. Amb això vull dir que la trona des de la que la ciència predica son els massmedia i nosaltres, en comptes d'imaginar, de somiar o de pensar, repetim tot allò que ens diuen. Ningú suggereix perquè en l'era de la ciència tot és dogma i qui som noltros? Només petitíssims i ignorants ciutadans obligats a dur la vida que marquen les instruccions del joc. A més si la tele ho diu (deix als diaris de banda perquè ja ningú els llegeix) és cert. 

Cert que vivim una explosió de la ficció ens tots els sentits, les novel·les de fantasia, les series de ciència ficció, pel·lícules d'arguments inèdits i sorprenents... però la rapidesa amb la que caduquen me recorda les glaceres que es fonen. Quan ja no surten als mèdia deixen d'existir. 

Però i Frankenstein?
Frankenstein parla d'una creació humana. De la creació humana. Som especialistes en crear monstres i dotar-los de vida pròpia. I no només de vida, sinó que els hi entregam el poder absolut i un revestiment de veritat i certesa, que situats al seu costat tornam ser petits i ignorants. Parl del mite de Frankenstein, que també és el capitalisme, la ciència, els doblers, el comunisme o la religió. Creacions humanes, monstres el control dels quals ens han fugit de les mans.

Una visió de la vida que la ciència no et mostra i va alerta a dir (no sigui cosa que perdi poder).

Cal que hi hagi una nova trobada nova entre el doctor i la seva criatura, perquè parlin prop del riu, cara a cara, en una nit d'estiu sobre la natura del principi de la vida.
Seria una guspira que tendria poder per crear una nova galàxia.

Amb això no vull atacar a la ciència. Gràcies a ella milions han salvat la vida, entre ells jo mateix, sinó que vull deixar clar que la ciència també s'ha de qüestionar.

Cap comentari: