8/3/14

Neighborhood #1


Les coses canvien a poc a poc.
Un dia, de cop, el carrer del poble en el que guardes els records de la infància és un altre.
I te n'adones de cop (a cop).
En un record. I en dues imatges comparades:
La de quan jugaves a futbol i no passaven cotxes i quan en passava un aturàvem el partit i xiulàvem si passava i ara mires aquell carrer i no hi ha lloc per aparcar, ni tampoc nins que juguen a futbol.
I ara.

***

Els veinats de la infància.
Gent que un dia va optar per compartir un espai geogràfic allà on la teva família va decidir plantar el seu teepee, cabana, cova, casa.
I lentament els seus fills van esdevenir els teus amics.
I tot, el carrer, i els amics, es va convertir en tot el món.

***

Hi ha dos tipus de veinats.
Els que tens ara i els que tengueres en la teva infància.
O pot ser no canvien tant els veinats sinó els ulls que els miren.

***
Hi va un temps, per aquella època, que hagués congelat el temps.
Era la mateixa època en que si fa no fa estava convençut que en complir 10 anys ni ningú ni jo envelliríem.
I no sé si en dies així tot acaba o tot recomença.
Les coses canvien a poc a poc però també de cop perquè ens hi poguem acostumar però també no.

1 comentari:

Jaqme ha dit...

El títol, extret de l'album Funeral de Arcade Fire.