27/4/12

La Misère de Cabrera


Escriure teatre quina opció és exactament a la vida?
Sovint em sorprenc entre gent de teatre que tenen una concepció d'aquest art com a quelcom molt important, com a quelcom imprescindible en la vida de tota la societat.
No ho és.
El teatre sorgeix quan, en una societat, totes les altres necessitats estan cobertes.
El teatre sorgeix només quan hi ha una burgesia amb la panxa plena que s'ha de distreure.

***

Si estàs d'acord amb el darrer paràgraf molt bé.
Però no és cert.
O un poc sí.

***

El teatre és una necessitat vital.
Els presoners francesos del camp de concentració que va ser Cabrera entre 1809 i 1810, tot i que no tenien res (i quan dic res és res), en són la prova.
El Teatre dels Presoners de Cabrera ho demostra.
Es va fer (és un dir) dins l'aljub del costat del castell i allà, cada dos dies hi havia funció.
Hi cabien 300 persones(!), que havien de baixar per cinquanta travessers clavats a la paret.
Sobre el teló hi van existir dos lemes.
Un després de l'altre.
El primer d'ells deia "Castigat ridendo mores" (Castiga els costums tot rient), que va ser substituït per "Oblividatur ridendo malum" (Oblida el mal tot rient).

Sí.

Oblida el mal tot rient.
El teatre com a evasió, està clar.

"No tenim res, però el primer que farem és un teatre".

O "Ho tenim tot, per tant com que no sabem que més fer farem un teatre".

Dues concepcions que ens els darrers 200 anys les Balears han experimentat.
De la primera a la segona.

La primera és la dels presoners.
La segona, la dels amos del poder (fins que va arribar la crisi).

***

Hi va haver una obra, que es va representar a l'aljub de Cabrera al 1810, titulada La Misère de Cabrera que va acabar a pedrades entre actors i espectadors.
Amb tot el que això significa.

No parleu de misèria als que volen oblidar el mal tot rient.

5 comentaris:

Francesca ha dit...

Clar que el teatre és vital. Pregunta als polítics, en fan tot el dia.
No en tenia ni idea d'això que contes de Cabrera. Interessant!

EQMEVD ha dit...

No parleu de misèria als que volen oblidar el mal tot rient. Tornes a llegir-me el pensament.

El porquet ha dit...

Arribo aquí recomanat per l'estimada Elur.

No m'ha decebut en absolut. Brillant.

Des dels temps més remots han existit tot tipus d'expressions artístiques. Fins i tot per demostrar i exhibir el desacord i la fúria contra situacions no desitjades, d'opressió i de panxes buides.

Jaqme ha dit...

Francesca: Uf, els polítics.

EQMEVD: Com es fa per no parlar de misèria quan tot és misèria?

El porquet: Fes-li cas a l'Elur. Sap el que diu ;) Gràcies!

Caterina ha dit...

El teatre, expressió essencial, i tant!. Brutal el relat de Cabrera, que poc sabem de la nostra història....Agafar un punt de distància de la realitat, tot entrant i sortint dels papers, per poder-la entendre millor. T'aniré seguint, aquet blog te molt bona pinta!