Quan ha passat tant de temps del darrer post sempre me passa que no sé què escriure al blog.
Quan passa el temps passen coses.
I és fàcil parlar d'una cosa, de dues o tres. Però no de moltes. Si vols dir massa coses corres el risc de dispersar-te, de no dir res.
Així que aquest post al final parla d'una cosa.
Del fet de parlar d'una sola cosa.
De quelcom i no de no-res.
7 comentaris:
En Pere sap que en té un.
Què de pressa passa el temps! Molts anys ( amb retard) Pere Bonic :)
Per molts més ones i holes.
Aplaudeixo l'hereu, m'agrada aquesta idea que té!
Hola Pere!!
Hola, hola, bon dia i bon sol!
Ruben: I dir hola! :)
EQMEVD: Et diu gràcies!
Elur: Ell també aplaudeix.
En general: Menos mirar la foto i més comentar el text, no?
He passat per aquí, he vist unes quantes fotos bones, i deixo la meva salutació.
Ah! felicitats!
Bé, comprendràs que si a tu el teu fill et distreu d'escriure a nosaltres ens distreu de llegir ;-)
Holaaaa
Publica un comentari a l'entrada