7/4/11

Serve the servants


Avui sentia les declaracions de Ramon Socías, el delegat del Govern central, a la ràdio.
Una figura que em recorda a la dels enviats romans a les províncies, per tenir-les controlades, per fer-ne informes i tota la pesca.
Aquest senyor hi explicava una notícia.
Una d'aquelles que serveixen per ser interpretades o manipulades com a mínim de dues maneres.
Una d'aquelles notícies en que el periodista --o el mitjà-- mostra l'ideòleg que amaga.

El delegat-enviat-corresponsal explicava que a les illes la criminalitat s'ha reduït molt i s'ha situat en la taxa més baixa dels darrers 10 anys (vet aquí un titular).
El delegat-enviat-corresponsal del Govern es mostrava feliç, no perquè les illes liderin un cop més la taxa de criminalitat de l'Estat (vet aquí l'altre titular), sinó perquè els turistes podrien venir tranquils a un lloc segur.
Ah, que els turistes puguin venir tranquils. Guai.

En aquesta illa, cada vegada que feim alguna cosa bé, ens alegram més pels turistes que per noltros.
Cada vegada que milloram alguna cosa, la milloram més pels que vendran -es jauran al sol i marxaran- que no pels que hi vivim sempre.

Un fet que defineix molt bé la nostra psicologia o personalitat.

***

Conec alguns casos de famílies mallorquines catalanoparlants.
De vegades un dels seus membres coneix algun o alguna estranger/a que ni idea d'idiomes romànics, s'hi enamora i decideixen establir-se a l'illa.
Aleshores el primer que fan és pensar en el futur laboral de l'estranger.
I -oh, paradoxa!- el primer que fan és apuntar-lo a classes de castellà.
La família (i ja també el nou cercle d'amistats) continua parlant en català, i mentre no passin els anys el nou no entendrà cap paraula de l'idioma de comunicació familiar.

Un fet que defineix molt bé la nostra psicologia o personalitat.

4 comentaris:

neus ha dit...

i després va i la penya se'n van a Menorca... si és que, estan bojos aquests turistes!

Diria que passa molt a tot arreu això de mirar primer pels de fora que pels de casa, és trist.
I el nou-vingut o nou-vinguda no és prou llest com per apuntar-se a classes de català?

Krahm ha dit...

És que no és qüestió de ser llest... sinó de comoditat. I si l'entorn no et força adaptar-te (d'una forma o d'una altra) és normal que no ho facis.

Com es pot demanar a un estranger que faci més per una llengua que aquells que en teoria l'han d'estimar més?

Lastienditas ha dit...

Om mani padme hum...
Om mani padme hum...
Om mani padme hum...
Om mani padme hum...

Unknown ha dit...

A Barcelona et voldries tallar les venes