27/12/10

Theme From The Movie La Grande Bouffe


Vaig descobrir La Grande Bouffe el dia de la mort de Marco Ferreri.
Va ser al cinema club de Sa Nostra, a Palma, fa molts d'anys.
Molts dimecres solíem anar amb els companys de pis i altres amics a veure la peli que hi posaven.

Al film un dels personatges afirma que no és possible morir-se per menjar massa.
I això significa tantes coses que crec que és una de les frases més intel·ligents que s'han escrit mai en un guió de cinema.
Sobretot si la repenses després del final.

Quan va acabar vam tornar al pis en un estat al·lucinat i vam cuinar molt (i quan dic molt és molt) en un intent d'imitar els personatges del film.
Però no vam morir.


***

No coneixia res de Marco Ferreri però crec que puc afirmar que La Grande Bouffe ha estat un dels films al que més voltes he donat.

***

Al matí següent els diaris parlaven d'aquell director que acabava de conèixer.
No ho entenia.
De vegades la vida té casualitats, o causalitats, rares que semblen dirigides o muntades per tu.

Diaris amb obituaris i homenatges a un director que era tan (injustament) oblidat com ara.


***

Supòs que és quelcom que enyor de la ciutat.
Desaparèixer dins un cinema. Sense mòbil, sense Internet, sense connexions.
I sortir canviat. Nou.

***

Quan vaig treballar a la tele vaig aprendre que el 95% de les notícies dels mitjans de comunicació són allò que es vol com a notícia.
Les notícies no esdevenen per sí soles, sinó que es pensen, es dissenyen i es creen.

No és casual que Marco Ferreri es mantengui en l'oblid.

***

A algú no li interessa que pensis.

***

I no, avui no escric sobre la Sospita.

4 comentaris:

Buk ha dit...

Cada cert temps, per un motiu o un altre, sento parlar d'aquesta pel.lícula. Els senyals són clars. Ja trigo en veure-la.

Bua ha dit...

Potser t'ha inspirat aquest post el popular joc Trivial, Jaqme?

D'acord amb tú, jo da la ciutat enyor senzillament desaparèixer. Punt.

Catalina ha dit...

Aquells excessos no s'obliden fàcilment. Per molt que haguem menjat aquest Nadal no els arribam a les soles de les sabates ;-)
Bua, Jaqme hi ha tantes coses que enyor de la ciutat, però així i tot no hi tornaria.

Unknown ha dit...

De la ciutat només s'enyora la submissió.

Jo també faig comentaris! ;)

(i van 4)