Per saber escriure, per saber com a mínim què s'ha d'escriure, abans de res s'ha d'haver escrit molt sobre l'acte d'escriure. El mateix amb la fotografia o amb la pintura. Escriure sobre l'escriptura és afinar-se, com un instrument, per agafar el to, la veu.
Escriure sobre el to, sobre el procés creatiu.
Escriure a mà.
Conèixer la pròpia lletra.
***
La veu pròpia.
Conèixer la pròpia veu.
4 comentaris:
Ostres tu, i jo que canvio de lletra després (o abans) de cada canvi vital, sí, sense voler, sobretot les "a", "l", "r" i "s". Si som una desconeguda sempre ho serà la meva escriptura i mai ho faré realment bé...:(
Igual primer canvies i després canvies la lletra?
Igual primer canvies la lletra i després canvies?
No hi ha fer-ho bé.
Bé sí.
Alela Diane cantant "My tired feet"
per saber escriure s'ha de saber llegir.
ahir vaig veure que anunciaven un bolígraf que t'ajuda a escriure bé, ja seria massa que fent-lo servir servidora acabés fent bona lletra, jo que la canvio a cada frase o depenent de l'estri que faci servir per fer guixots.
fa temps que no escric com abans... però feia temps que no cantava com ara.
A mi escriure a mà em cansa. Té sentit el què dius. Sóc cansino.
Publica un comentari a l'entrada