Aquest estiu és peculiar.
Semblam ocells.
I preparam la casa com si fos un niu.
***
Ningú sap què és el millor.
Hi ha coses que els meus pares estan convençuts que varen fer molt bé amb la meva educació que jo consider traumes.
Així que supòs que repetiré els errors, encara que no vulgui.
***
Com es pot educar baix un sol paràmetre?
I això que sembla haver-hi consens amb allò de que tots els pares volen el millor pels seus fills.
Un exemple?
Què és millor, acompanyar amb el cotxe els infants a escola o deixar que hi vagin a peu?
***
Educar...
Res més que donar unes eines perquè el nen, en el futur, pugui ser feliç.
I prou.
***
Les converses amb els amics han canviat.
Darrerament parlam de fills, del que s'ha de fer o convé preparar.
Quan assistim a les classes de preparació al part i ens donen múltiples consells sobre el que s'ha de fer pens en els padrins de la meva padrina.
La veritat, no sé qui eren. Ni en sé el nom. Però sense ells jo no seria aquí. No van anar a classes de preparació de res. Ni ningú els havia parlat de sexe ni de totes les avantatges que suposa la lactància materna. Tampoc varen necessitar un Bugaboo.
Crec que el que vull dir és que tenc més ganes d'escoltar-me/escoltar-nos que no repassar llibres, mètodes i consells.
Tanmateix tot serà igual d'encertat o equivocat.
Tot està bé.
Formam part d'una generació excessivament tutoritzada.
Tot el que el màrqueting no ocupa ho ocupa l'estat.
***
Ens mir.
És definitiu. Ens hem allunyat de la natura.
6 comentaris:
És cert, el títol no hi té molt a veure, però quina gran cançó la de Jason Mraz!
El de la foto som jo, fusionant-me amb l'estiu.
Idò si passes un dimecres o un divendres d'aquest estiu per "El señor gato", l'escoltaràs a dues veus ;)
Si senyor, tal que un ocell. Un cormorà, per a ser més exacte! ;)
Estic segur de que sereu uns "padrassos", home!
Una abraçada
Fa tres anys que tinc converses d'aquest tipus i sense haver sigut mare, estic al cas de quasi tot, a vegades penso que podria fer-ne una bona explicada i la gent pensaria que ho he viscut en la pròpia pell... embarassos, parts, lactància, plors, alegries, passos, paraules, bolquers...
Arribarà un dia que parlareu de caques i pipis com fins ara podeu parlar de llibres o música.
Només puc dir-te el que m'han repetit diverses vegades: per més que et preparin, que t'expliquin, que t'imaginis, que et preparis i mentalitzis, tot et supera i acabes fent el que s'ha de fer sense haver de pensar què t'havien dit que havies de fer.
Al final suposo que l'instint s'imposa i això és bonic :)
Si esteu gaudint de tot plegat la meitat del que ho van fer en Pere i la Sònia, no us puc pas imaginar més feliços.
Per molts anys!
Clar que sou ocellets preparant el niu, de què t'estranyes?
Crec que per molt bé que ho vulguin fer els pares sempre la cagaran així que...dont't worry, be happy. La clau? jo que NO som mare te diré que intueixo que com tot: una mica de mètode i una mica d'intuïció, és a dir, una mica de raó i una mica de cor.
Tot anirà bé. No pot ser d'una altra manera, i sí, la caca descobriràs que és un tema de conversa.
Publica un comentari a l'entrada