Hi ha coses que per més que un prova d'acostar-s'hi romanen lluny.
Qui va ser el primer que va provar de donar una definició?
Què és abans, la cosa o la paraula que l'anomena?
La cosa és la cosa. No té noms, ni categories, ni atributs perquè ningú les col·loca sobre ella.
Allò és el que és i punt.
I aleshores va arribar un humà amb el nom fictici de P.
Observa la cosa, l'assenyala i fa un renou amb la boca.
Aleshores varen comparèixer altres humans als que anomenarem Q, R, S, T, etc...
P assenyala la cosa i pronuncia el mateix renou que havia fet abans.
Els altres humans observen i l'imiten.
Jo crec que les definicions són quelcom així.
Que no es resolen.
Que en comptes d'observar la cosa, observam (i repetim) la paraula, o el que és pitjor, el dit del que l'assenyala.
Tenim paraules per gairebé tot, però encara som incapaços de saber què significa allò què ens envolta.
Què és l'ésser humà?
Com voleu una resposta si cada ésser humà és incapaç de definir-se (només) a sí mateix?
Com podem generalitzar si encara mai hem concretat?
Com puc explicar l'ésser humà si encara no sé ni qui sóc?
4 comentaris:
I tu, ho saps?
No sabem res. Pululam.
Estic pensant que m'agradaria assistir a alguna de les teves classes, ha de ser interessantíssim veure la interacció professor-alumne, com rebats cada argument fins a deixar-los-en sense, com desmuntes cada teoria amb una pregunta, com sumeixes al personal en un mar de dubtes inacabable.
Jo pregunto: cal explicar-lo l'ésser humà? cal explicar res? d'on neix aquesta necessitat? per què fem preguntes si ja sabem que no hi ha respostes?
com pot ser que ens pensem que ho som tot quan realment no som res?
cal explicar res? - Elur dixit...
Touché - Buk dixit
Publica un comentari a l'entrada