19/3/10

(I can't get no) Satisfaction



Un dia vaig voler anar a fotografiar la neu.
Però quan vaig arribar a on era ja s'havia fus.

Darrerament em dic molt a mi mateix que confiï amb mi mateix.
Que confiï amb el que sóc, amb el que vull, amb el que crec, amb el que escric i dic.

***

Mai ha estat guai estar ple de dubtes.

***

Hi ha persones que no dubten.
I que pensen que la veritat està de la seva part.
I aleshores alguns es fan polítics i altres es fan cantants.
Alguns es fan blogaires i alguns romanen callats.

***

El dia que vaig voler fotografiar la neu no dubtava.

Aquí hi ha una possibilitat d'acabar el post.

***

Però ara seria fàcil fer o entendre una espècie de metàfora dient que de vegades la vida és així.
Que de vegades quan ens decidim, decidim malament o tard.
No la faig.
No és el que pens.
Depèn de cadascú, això de triar.

Possiblement el tema sigui que volia capturar la neu amb la càmera de fotos.
Com dir "faré fotos guapes, alt contrast, hi ha possibilitats".
La lliçó és que la neu no era important.
La bellesa també era allà.
Amb la neu fusa.
No vaig disparar.

De tornada a casa vaig aturar el cotxe.
Vaig baixar.
En aquell moment, si hagués estat fumador hagués encès un piti, però des de que no ho sóc estic decidit a no perdre aquells moments de contemplació del que sigui i em comport ben igual que quan ho era.
Vaig mirar el que m'envoltava.
L'atmosfera reposava silenciosa i tranquil·la.
Hi havia un bassiot al terra.  
I un camí al davant.

L'única foto que vaig fer il·lustra aquest post.

***

La veritat no està de la meva part.
La mentida tampoc.

8 comentaris:

Sílvie ha dit...

va en serio que és aquesta foto?
jo també vaig ser fumadora. però fa mil anys. potser mai va passar.


la neu, per alguns, sempre hi és, encara que es fongui, encara que no surti a la foto.

Frannia ha dit...

No em toquis aquest tema, no em toquis aquest tema...:)no dubtar no implica pensar que es tengui la veritat absoluta, implica relaxar-se, fumar el piti aquest que dius i contemplar els esdeveniments mentre s'actua o no s'actua, depèn del dia i el moment, implica acceptar el que facis tot i els dubtes. Preciosa foto i segur que la de la neu acabada de fondre's també ho hagués estat.

neus ha dit...

A mi les persones que mai dubten em fan por.

I ara no sé què dir per no semblar una pilota miserable.

Tinc la sensació de que fa mil anys que era fumadora i tot just fa nou mesos. I just quan escric això el veí m'ha fotut enlaire tenir el balcó un xic obert per renovar l'aire, doncs ha sortit a fumar i m'ha empudegat el menjador i no suporto, gens, l'olor del fum. I sé que m'agradava fumar. Quines coses...
A vegades em trobo enyorant l'acció de fumar, tot el ritual, la relaxació que comportava fer segons quin piti, però només a vegades. No em sé comportar com una fumadora sense fumar, si ho fes tinc la sensació de que hi tornaria.

A mi si em sortís una foto com aquesta sortiria cada dia a buscar neu fosa, o no... però cullons, és ben veritat que m'hauria agradat, i molt, fer-la jo. D'això se'n diu enveja, no?

Jaqme ha dit...

Això no sortia al llibre del Samurai?
Elur: No :) Les teves són molt millors (i segur que més) :)

Frannia: Acceptem-ho, idò.

Sílvie: Sí que hi va. Però el tema és que era com a lògic sortir del cotxe a fumar. Però era estrany només mirar el paisatge i no fer res.

neus ha dit...

Quin llibre? quin Samurai?

gràcies, però ets massa amable :)

Jaqme ha dit...

Elur: El Bushido!!! Diga'm realista.

Buk ha dit...

O potser era el Hagakure?

Jaqme ha dit...

Buk: No sé. Tu què dius?