2/1/10

Blue Moon



He començat l'any desempolsant els meus llibres sobre budisme zen.
Dôgen, Deshimaru, Hui Neng, Kiew Kit o Watts.
Els he fullejat i l'horabaixa he meditat.
El llum de la lluna es filtrava per la finestra.
El vent movia les branques.
I jo estava assegut a les fosques en semi-lotus immòbil sense fer res. 
Cada vegada que medit, i ho faig molt menys del que m'agradaria, pens en no pensar.
I això és el més difícil que hi ha.

***

Als 16 anys vaig començar a practicar i vaig ser més o manco constant durant més d'un any.
Però ho vaig deixar empès per una experiència estranya que vaig viure.
Una experiència per la qual ho vaig aparcar durant molt de temps.
Fins fa poc.

***

Medit fins que sento que el meu valor és tant com la botella d'aigua, el coixí o la fosca que m'envolta.
És a dir, zero.
Medit fins que som conscient que jo no som molt jo, ni molt tu, ni molt allò.
 
Suposo que aquesta és tota conclusió a la que he arribat.

Aquesta i que la meditació és l'estat més humà.
Vull dir que és un estat en que ni pensam (cosa que el cap ens obliga a fer contínuament) ni dormim (que també).

***
 
Voler no pensar.
Què hi ha quan no hi ha res?
Què passa quan buides la ment del tot?

Que aleshores compareix algú.

El tu més tu.
Ningú.
O tot.

***

No sé que significa exactament el fet de desempolsar aquests llibres justament avui.
Dia 1 de gener.
No sóc amic de fer valoracions anuals ni promeses d'any nou.
Ni tampoc de contar coses massa personals (com aquesta).
Però m'ensumo que davall aquest fet hi ha el meu subconscient freudià.
En fi, feliç 2010

13 comentaris:

Frannia ha dit...

Pensar en no pensar és la cosa més difícil que hi ha. A mi la meditació em va dur a veure'm a mi mateixa dins un taüt, cosa que em va fer no tornar-la a practicar mai pus. Si aqueix era el meu tu més tu, bufffff...Feliç any, amb o sense meditacions.

neus ha dit...

jo no sé meditar, sóc incapaç de no pensar en no res.

Molt bon 2010! i que l'Atlàntida deixi d'enfonsar-se, ni que sigui una miqueta ;)

Buk ha dit...

Jo també practico zazen cada matí. Vint i cinc minutets quan em llevo. M'ajuda a portar el dia :)

M'agrada això que dius que la meditació és l'estat més humà. I estic d'acord. Ja ho diuen, no?: "El tao és la ment ordinària"

Si em permets una recomanació:

Mente Zen, Mente de Principiante - Shuryu Suzuki

Bé... i un altre que també m'ha agradat molt:

La vida tal como es - Charlotte Joko Beck

Segur que t'agradarien :)

Anònim ha dit...

La promesa d'any nou ya has hecho:

Un home que va publicar el seu primer disc als 33 anys.
L'imitaré.
L'any que ve faré una cosa grossa.
Crec.

Bua ha dit...

Feliç any 10, Jaqme!
No pensar en res em fa pensar amb els beneficis del ioga... i ja pens.
Allà em deien 'deixa la ment en blanc', crec que no ho vaig fer mai, però ho intentava, i sortia nou d'allà.

Jaqme ha dit...

Frannia: Jo crec que s'ha de insistir.

Elur: Cal que ho provis. Tothom pot.

Buk: Ets una capsa de sorpreses i un mestre zen, pel que veig. :)

Anònim: M'intrigues.

Bua: És que són filosofies amb milers d'anys d'història i que encara són allà, impertorbables i de cada vegada amb més seguidors. Serà per alguna cosa, no?

Unknown ha dit...

A mi pensar en el no-res em posa nerviós

Buk ha dit...

Hahaha... Pobre de mi. No sóc mestre ni de zen ni de res :)

Aprenent de tot, mestre de res, que se sol dir :)

EQMEVD ha dit...

Shunia.
Jo també li segueixo la pista.

marc ha dit...

De tant en tant a mi també em passen coses extranyes, alla assegut. Solen ser agradables, en realitat. Però extranyes. Cada cop penso, demà hi tornaras, a veure si t'hi acostumes i deixen de ser extranyes (i és tornen només humanes). Sempre passen mesos fins que m'hi atreveixo de nou.

La por, i guess.

Jaqme ha dit...

Marc, sempre passaven mesos però ara ja no.
Ara ja no hi ha por.
Ara insistesc.
Quasi cada dia.
Fins que la por és només una il·lusió.

Però no sóc un samurai.

marc ha dit...

La por sempre és el mateix, no coneixer.

Als orientals -i als seus llibres- els hi encanta la metàfora i el koan. Crec que entenc el perquè, i no m'atura.

Però aquestes "coses extranyes" tenen llocs concrets i patrons regulars, i no veig que enfocar-ho a la europea hagi de ser un obstacle. El problema només és que no existeix -o desconec- la nomenclatura adecuada. Es podria crear ad hoc. I potser comparar ens seria de profit a tots.

No sé, si us ve de gust.
No necessariament aquí, tampoc.

Anònim ha dit...

Ya he descobert sa cosa grossa de aquest any

ENHORA BONA