El problema és que quan escric al blog hi escric massa.
Després he de trobar la foto i cercar una cançó adequada.
M'agradaria saber escriure posts breus i tan contundents que canviassin la vida d'aquells que els llegissin per sempre més (quina por, quina responsabilitat).
-Bé, però val.
***
T'has plantejat mai si t'agrada escriure amb el teclat?
***
Hi ha quelcom entre la rutina i l'estabilitat.
Hi ha una connexió clara entre comprar i guardar.
Per tant hi ha d'haver una connexió clara entre la rutina i la síndrome de Diògenes.
***
Avui he llegit que mai ha existit un bon escriptor bilingüe.
Es domina una llengua.
La teva, amb la que penses.
Escriure amb l'altra és trair la teva pròpia sinceritat.
***
No puc deixar d'escoltar Robert Wyatt.
Comicopera és el disc amb el que més m'ha costat passar de la tercera cançó.
I és que les tres primeres són tan bones que segur que si pas d'elles ja perd la gràcia.
L'atmósfera perfecta que a tots, en algun moment, ens agradaria transmetre, o ser.
"Stay tuned" com la perfecta banda sonora d'un dia com avui.
***
Els audiollibres es venen a les tendes de música o les llibreries?
3 comentaris:
Queda clar que m'agradaria que llegissiu aquest post amb la músca de Wyatt de fons?
La foto, by Jaqme.
Sí que m'agrada escriure en el teclat. En segons quin teclat. En el del portàtil, no.
Pots escriure en dos idiomes, però no ho fas de la mateixa manera.
Com parlar.
En francès la meva veu és més aguda, dic altres coses, les dic d'una altra manera, perquè penso diferent, perquè penso en un altre idioma.
Dr Jeckill& Mr. Hyde lingüístic.
jo quan trobo un boli, llàpit o eina d'aquestes que em permet escriure bé m'agrada més escriure a mà, però també m'agrada teclejar.
ahir et vaig llegir amb Wyatt de fons, avui hi torno, però perquè m'agrada.
M'agrada pensar, parlar i escriure en català. M'agrada renegar en català.
Potser no canvies radicalment tota una vida, però sí la que passa mentre es llegeix el post, s'hi pensa, es madura... pot ser durant unes hoes o fins i tot uns dies.
Jo penso que escrius massa poc al bloc, veus?
Quin món tan subjectiu!
Publica un comentari a l'entrada