Te deixes dur, te fa ganes quelcom, i aleshores t'involucres en coses, en projectes, en feina/es, i aleshores et converteixes en la realització del projecte que decidires quan eres més jove i pensaves que series tot allò que volies però que, anys després, no coincideix amb allò que volies ser i aleshores t'atures un moment, mires als teus voltants, et grates el cap i et demanes: què ha fallat? O tu, o la resta del món.
Record un dia llunyà que em vaig dir a mi mateix que escriuria la meva pròpia autobiografia abans que el futur (amb tota la seva complexitat) arribés i així, després, només hauria de fer el que allà hi posava, el que en aquella espècie rara de llibre d'instruccions estava planificat que es fes. Seguir un camí traçat durant l'adol·lescència i no desviar-se ni un pam d'ell. La vida seria fàcil. No vaig escriure mai aquesta biografia. Però pot ser ho hauria d'haver fet i així ja tendria clar de molt abans que les coses no es planifiquen, simplement ocorren.
8 comentaris:
El títol del post és el títol d'una cançó de Elliott Smith.
A la foto, la meva mà i una galleta de la fortuna.
És difícil pensar en el futur, quan ho fas ja l'has convertit en passat. Dels meus futurs que m'he imaginat em quadren algunes cosetes de cadascun.
De tota manera, no m'imagino que a la teva autobiografia apareguessin els atacs del tal Thompson...sempre hi han sorpreses en el guió vital, en el teu cas obra ;)
Com m'identifico, de nou, amb aquest post! Precisament fa uns des pensava això perquè un somni se'm va trencar just quan el vaig experimentar: aquell ja no era el meu somni. Què havia canviat? jo? el somni? el món? És una sensació extranya, i, sí, efectivament, t'adones més clarament que les coses no es planifiquen, simplement ocorren i està bé saber adabtar-te a elles...
o sigui, rollo flashforward però a l'engròs, no? ;)
no sé, no miro la sèrie i tampoc sé massa de què va.
ho va dir John Lennon, si no m'erro.
La vida és allò que et passa mentre fas plans per a viure-la.
M'agrada la foto!
Cançó i àlbum meravellós del malaguanyat i enyorat Elliott Smith.
No sé què és més interessant o suggestiu si escriure una autobiografia del futur o reescriure el propi passat.
Deien que hi havia un mestre hindú i surfista (no se m'acut combinació més estranya que aquesta) que deia "No pots aturar la vida, però pots cavalcar sobre ella" A continuació es llençava mar endins amb la seva taula de surf. Potser amb túnica i amb els beachboys sonant de fons, ves a saber... En tot cas, sempre m'ha agradat l'anècdota del gurú-surfista.
M'has fet riure.
Això de definir què vols que sigui la teva vida per no sortir del guió dels teus somnis...aix...
tens un ascendent una mica xungo, intueixo...
:)
Et felicito pel post. Ja tinc entada per al programa...
Publica un comentari a l'entrada