12/5/09

Chemtrails

Fa dos dies vaig obrir un calaix que feia 7 anys que no obria.
Els papers eren vells però el que hi havia escrit tornava a ser nou.

I he enyorat una manera d'escriure.
Una llibertat de dir.

***

Per què quan observo als meus alumnes de batxiller em recorden a jo?
No al que era.
Sinó al que ara sóc.

Una veu interior eructa.
"Ninyato immadur!"

I la veu d'antics professors de filosofia interrogant des del bressol "què és bo? què és dolent?"

***

Vaig anar a Barcelona.
I vaig entrar a una llibreria per comprar poesia: Paisatge Trèmul, Helicòpter i Implosions.
Els autors: Anna, Buk i Sílvie

Hi ha coses curioses en aquest món del blogs i una, que pot ser és la que més em sorprèn, és la familiaritat que acabes tenint amb la manera d'escriure i les vides de gent que no coneixes ni mai has vist en persona. Guaito als seus blogs, llegesc tot el que hi escriuen, observo les fotos que hi pengen, seguesc els seus Twitters, i amb alguns fins i tot som "amics" al Facebook.
En fi, que hi ha quelcom que fa que em senti molt proper a aquests tres autors. M'agrada com escriuen. M'agrada el seu estil i manera de comunicar-se.

En aquests tres llibres hi ha imatges poderoses i una nova generació de poetes europeus.
Una generació que no es pot aturar d'escriure i que parla directament a la seva època des de la seva època. Una generació que publica i que escriu a la xarxa --que diria "El País" si parlés alguna vegada de literatura en català.

En fi, que enhorabona.
Les estic llegint com si fos un disc.
Ara un poeta, ara un altre.
Ara un poema, ara un altre.

Pot ser estau construint un llibre dins el meu cap, entre els tres.

Però aquest estiu us individualitzo.
Ho juro.

5 comentaris:

Buk ha dit...

M'has deixat parat Jaqme! El dilluns va ser el meu aniversari. El teu post és un dels millors regals que he rebut.
Moltíssimes gràcies!

Jaqme ha dit...

Buk: :D Però a veure, no te n'adones que el regal ens el fas tu? Per tant, gràcies a tu!

neus ha dit...

Jo també tinc el tresor del mig... una joia preciosíssima, un paisatge meravellós, i tant!

Petons!

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Jaqme: potser dins aquella caixa hi havia "Indicis"?. El món necessita aquesta teva escriptura en llibertat... les teves vampiritzacions de l'absolut, recordes?

Anna ha dit...

Oxigen. Petites coses com aquestes. Petits incendis necessaris. :)